Ves al contingut principal

el lladre i odalisca

L'Odalisca (Marià Fortuny 1861)

Aquesta nit quan tu has sortit a reposar de la teva encisadora música un lladre s’ha enfilat per la façana del palau fins arribar a la meva cambra. El primer que he fet ha estat amargar-me sota els llençols. Em tremolava tot el cos, mentre l’espiava per un forat que he deixat per mirar què passava. Ha començat a obrir calaixos, els seus moviments m’han semblat sensuals, duia uns pantalons amples de pirata i una camisa vermella de seda, quasi del tot oberta, sota l’armilla de cuir descordada, insinuant el seu forçut pit.

M’atreia i volia veure’l més i més, però sense que ell em veiés, així que sense voler he descuidat de cobrir-me bé i quan m’he mogut, el soroll que han fet les meves polseres m’ha descobert. S’ha donat la volta tot nerviós i ha mirat directament al llit, s’ha apropat amb decisió cap als llençols que ha estirat amb violència i m’ha deixat nua allà, davant seu, observant el meu sexe. Em continuava tremolant el cos, mig de por mig de desig. El seu cos s’ha quedat immòbil observant-me de dalt a baix alhora que anava calmant-se. El meu cor ha bategat més sonorament quan s’ha assegut als peus del llit reposant una de les seves treballades mans de mariner sobre una de les meves cames. Amb l’altre mà, tendre i suaument, m’ha acaronat la galta lliscant fins la orella i ha fet que incorporés el meu tronc endavant. Cara a cara, sense treure les seves mans ha apropat els seus llavis als meus i el meu cos s’ha convertit en un volcà, tremolant tot ell, ara només de desig. Tota la humitat dels meus llavis em pujava fins a la boca, transformada en mossegades als seus, en mirada perduda sobre els seus ulls, en llepades cap amb seu pit suau i fort. De sobte tota la velocitat del moment s’ha transformat en lentitud, i he anat descordant els seus pantalons a poc a poc, estirant-los i fent-los córrer avall. Els meus ulls brillants com mai, en veure el seu membre estrepitosament erecte, i els meus llavis encara més humits. La meva mà per sota la seva roba interior, i la seva acariciant-me a ritme constant. La nit, la lluna, els estels, totes les músiques del món, tots els contes de lladres, de princeses, s’han fos en un, com els nostres cossos ho eren ara també. Sense poder evitar els sospirs cada vegada més sonors, més i més, amb les cames ben obertes, i ell recolzat i entrant dins les meves entranyes, he fet un crit que no m’ha sortit de la gola sinó de cada mil•límetre de la pell de tots els racons amagats que ni tants sols jo coneixia.....

-Odalisca, vols que en faci un cançó?
-Això faries? Seria afortunada de poder recordar aquest moment si ho fas.
-Odalisca, després d’estar-te dormint totes aquestes hores, i escoltar els sospirs del teu somni, seré jo l’afortunat de recordar per sempre aquest moment.

Un proposta de relatsconjunts

Comentaris

Striper ha dit…
Un relat molt treballat, amb un resultat exquisit.Felicitats noi.
iruna ha dit…
quina preciositat!
(des del principi fins al final)
Anònim ha dit…
Resulta tendre la teva versió :) molt bona idea...
labruixoleta ha dit…
i afortunats nosaltres de poder llegir els sospirs d'aquest somni tan emocionant.
XeXu ha dit…
Quina llàstima que fos només un somni. Ara que, amb somnis així, no sabem on acaba la ficció i comença la realitat. Un molt bon relat.
elur ha dit…
una estrena als relats conjunts immillorable. felicitats!
Anna ha dit…
Bon relat i bon somni, m'ha agradat molt.
estrip ha dit…
striper, m'afalagues, gràcies!

iruna, des del principi fins al final, una frase que m'agrada molt!
Gràcies.

cesc, això del lladre es potser un somni molt somiat!

bruixoleta, i afortunat jo que pugueu sentir aquests sospirs!

Jordi C, si noi l'altre tocant...

Xexu, merci. Els somnis son tant excitants, alguns!!!

elur, merci, he posat la L, espero que no em multin.

Anna, moltes gràcies i molts somnis.
kweilan ha dit…
M'ha agradat molt. Ficció i realitat...ves a saber què és cada cosa. I en aquest conte, encara més.
rits ha dit…
aquests somnis es poden arribar a donar a la realitat?

Un relat molt bonic!!!
elur ha dit…
I ara! en sé d'un que estarà molt content i més amb un relat com el teu!
khalina ha dit…
Un bonic somni! I un bonic i apassionant relat!
menta fresca ha dit…
I es que la majoria de relats són plens de desig i amor, per què serà?
M'ho he cregut tot fins al final, quan ens reveles que tot ha estat un somni.Bonic.
estrip ha dit…
kweilan, ves a saber, el contes son així.

rits, algu pensa que si. En tot cas, quedem-nos amb el conte en si. Gràcies

elur, quina incognita! però si algu es posa content, encara em fa més content a mi.

khalina, gràcies per llegir-ho amb passió.

menta fresca, per això deuen servir els relats. per imaginar desig i amor. Gràcies
elur ha dit…
:) el Propde40, que és un dels impulsors dels relats conjunts.
Pd40 ha dit…
Bon relat, i benvingut als RCs!!
barbollaire ha dit…
Un relat genial!
Quina estrena als RC's!

;¬)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...