La Alta Velocitat Emocional és un bon invent, arribes al centre sense haver de veure els suburbis neurals sovint més desafavorits. Pots viatjar amb la tranquil•litat que si perds la tornada, al cap d’una hora tens una altra tornada. Abans les emocions anaven pels núvols i ara van per terra, però no les fa més terrenals, i si hi ha boira tampoc passa res. En definitiva un fotimer d’avantatges que fa que ens atrevim més a experimentar-les, potser pel fet que són més volàtils. I a més, quan una s’acaba de seguida te n’agafes una altra.
Un dia vaig llegir que hi havia persones que se’ls anomenava caçadors d’emocions, però pel que sembla és una pràctica gairebé estesa a tota la població. Per sort hi ha llocs al país on aquesta alta velocitat emocional encara no hi ha arribat. Per sort també, n’estic gairebé segur, que quan trobes una emoció a velocitat normal i creus que és suficientment forta com per pujar-t’hi, hi puges pensant que el viatge si és llarg millor, que, si veus les afores tristes, si veus els centres de diversió, si veus les muntanyes algunes verdes altres no tant, o els rius, alguns plens altres no tants, és com tenir-ne moltes en una i una per sempre, com dirien ara els tres mosqueters si visquessin en els nostres temps.
12 comentaris:
Les meves AVE estan dins de muntanyes russes. Imagina't!
Doncs si, les emocions a velocitat normal potser arriben quan han d'arribar. Al temps oportú i puntualment.
M'ha fet somriure que primer dius "el viatge si és llarg millor" i finalment ja dius "una per sempre"... o sigui, que el convenciment ja és total :-))
Les meves emocions també viatgen en montanya rusa sempre tinc que lluitar per que no caiguin en picat.
El món de les emocions és incontrolable...per això ens agrada sentir-les no?
Tens un art especial per descriure sensacions... M'ha agradat aquest post!
Penso que les emocions, viscudes en alta velocitat, que no té res a veure amb alta intensitat, que això sí que és del tot recomanable, poden passar sense ni que les gaudeixis.
Les prefereixo en tren de vapor... :-)
Aquestes emocions, quan són bones, són fantàstiques: gaudir d'una emoció, saber-la entendre, donar-li un significat i sobretot viure-la intensament... el problema és quan són negatives i les carreguem d'importància. Aix!
Les emocions, pels núvols, com no...
diuen que a Girona, l'alta velocitat emocional no arribarà fins el 2012...
tu ves fent cas als periodistes...
:)
petons i llepades amb barret emplumat!
M'agrada. Prefereixo les emocions a velocitat normal, de fet, diria que és la meva última tria
De tant en tant una sacsejada et fa volar!
I després a poc a poc anar paint-les i treure'n tot el gust!
Anava de menjar o d'emocions?
Bon cap de setmana ,Estrip!
sembla que en general preferim les emocions a velocitat normal, però això és perquè sabem que les ràpides venen i se'n van, però de vegades poden haver anat bé
rits, mira de no marejar-te, que això no seria bo. Un bon crit quan bé una baixada i tot solucionat!
Assumpta,el somriure és fruit d'una emoció, que sigui per sempre doncs!
striper, com a la rits, un bon crit home quan vagis de baixada. Com quan estàs al dragon khan!
Rita, tens tota la raó, alta intensitat i alta velocitat, cal diferenciar-ho.
LLuNa, aix aquestes també formen part, les hem de passar.
Cesc,pel núvols o per sobre dels núvols. Com ens agrada volar!
Gatot, això de fer túnels perquè les emocions vagin per sota terra és costós.
Tirai, a mi també, em semlen més reals.
Joana,anava de tot, és una bona metàfora la teva.
khalina, si poden haver anat bé. Així doncs segurament son necessàries les dues.
Publica un comentari a l'entrada