Ves al contingut principal

imaginem què hi ha entremig

rostre...
...tresor

Comentaris

XeXu ha dit…
Si és un joc hauràs de deixar que m'ho pensi una estona. Però d'aquí podria sortir una iniciativa blogaire del calibre de RC.
Assumpta ha dit…
... mirada ...

... somriure ...
iruna ha dit…
estrip...

m'has fet fer un post :)

les paraules, xiquet, són malaltia.
estrip ha dit…
xexu, doncs mira, ja pots començar. Si algú més s'anima aniré posant els links entre mig de les dues paraules.

Assumpta, aquest és un bon rostre i un bon tresor.

Anònim, res, ni un nom, buit?

iruna, veus que bé. Una bona malaltia aquesta.

Jesús, dues vegades sort o un lloc per descansar.
fanal blau ha dit…
aplec de rialles...
elur ha dit…
hi hauria de posar tot els noms dels que parlava el Poeta...

"(...) escriu a qualsevol
paret de casa teva tots els noms que han omplert
de llum la teva vida,
(...)"
M.M.P.
kweilan ha dit…
Uns braços que m'abracen.
Cesc ha dit…
Pot ser preciós el què hi ha entremig :)
labruixoleta ha dit…
doncs imagino moltes coses i totes boniques. I tb jugant amb les lletres, per aquí enmig hi veig "sort".
estrip ha dit…
fanal blau, que no faltin, rostre perfecte.

elur, i tots els versos!

kweilan, i així aprop del rostre.

Cesc, i especial segur que també.

Sergi, un 'v' per una 'r' un bon intercanvi o un bon intevcanri.

bruixoleta, i tres vegades or, aquesta és la meva sort!
iaiapunkarra ha dit…
Ui al principi em pensava que no es carregava la imatge. Si ho remeto a un exercici de psicoanàlisi i dic el primer que em ve al cap entre aquest anagrama -molt ben trobat per cert- hi veig una cara feliç, somrient, perquè acaba de trobar un tresor. Ja sé que no és molt original, deu ser això dels diumenges al vespre...
Jordi Casanovas ha dit…
Un sorter també hi és...
estrip ha dit…
iaiapunkarra, un exercici molt encertat!

Jordi C, un sorter és un que reparteix sort suposo!

Striper, de felicitat!
Assumpta ha dit…
rostre... estimat,
rostre... somiat.

:-)
jmc ha dit…
entremig hi ha molt d'amor, home, o una gran admiració per la bellesa, o jo què sé, el que es necessiti per elevar un rostre a la categoria de tresor... ulls? admiració? anar cremat? collons, això és més difícil que un sudoku.
rits ha dit…
tot el que desitges
LLuNa ha dit…
Quin anagrama més bonic... em veig incapaç de fer-ne un altre, però entremig hi veig un gran poeta.
khalina ha dit…
Li podríem donar una versió eròtica jaja. M'imagino que no era la intenció, però segons què considerem tresor, pot haver-hi pasió o desig.

Ara que si ens limitem a les lletres, podem trobar una "sor". Poc eròtic! O un ros! Millora la cosa per les dones :)
estrip ha dit…
Assumpta, boniques paraules per posar al mig, akl inici i al final!

jmc, pots prendre el que més et vingui de gust. Anar cremat potser?

rits, fantàstic!

LLuNa, merci deixem-ho en tant sols un estrip.

khalina, i tant la versió eròtica i va molt bé. I si t'agraden els rossos també.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…