Ves al contingut principal

omplint el porró

Vaig aixecar el porró ben enlaire, entrava la mar de bé, que bo. Em va caure un gota a la camisa, i vaig veure que no era vi, era sang.

Vaig aixecar el porró ben enlaire, entrava la mar de bé. Per sobre el porró cap núvol, un cel ben blau. Quan el vaig enretirar, a part de la taca a la camisa, un núvol amb la seva forma s'hi va quedar dibuixat.

Vaig aixecar el porró ben enlaire, entrava la mar de bé. Estava excitat!

Comentaris

iaiapunkarra ha dit…
L'últim quadrat hauria de ser blanc, doncs.
elur ha dit…
Aixecar gaire el porró no pot ser bo de cap manera!
Sadurní Vergés ha dit…
Bones variacions. El porró és un grandíssim símbol fàl·lic, potser dels més evidents i menys tractats.

Salutacions,
S.
labruixoleta ha dit…
has omplert el post de sensacions que entren la mar de bé. Molt bo!
Jordi Casanovas ha dit…
tres històries ben diferents
Cesc ha dit…
Mare! quins canvis!
XeXu ha dit…
Quant mal estan fent aquests micro-relats, quant mal! Que jo m'espanto amb no res, caram!
Striper ha dit…
Qui mal aixecar tantes vegades el porro.
kweilan ha dit…
Aquests relas semblen iguals però uns petits canvis, les fan absolutament diferents. Molt bé!
LLuNa ha dit…
Penso que sempre és millor tenir el porró alçat! I sí, gran símbol fàl·lic :P
rits ha dit…
ingènua de mi que quan començava a llegir recordava lo malament que se'm dóna beure a galet!
khalina ha dit…
jajaja quines variacions acompanyades de colors.

Jo com la Rits , sóc fatal amb el porró ... de vidre. Sempre em taco o m'ennuego :)
estrip ha dit…
iaiapunkarra, podria ser de tots els colors possibles.

elur, si dona, si es fa amb moderació si!

Sadurní, poc tractat, és veritat. Si elimino el text verd, la interpretació dels altres canvia de ben segur. Aquest condiciona els altres, com som!

bruixoleta, un bon vi dona bones sensacions.

Jordi C, ben diferents, i llegides separades ens diuen una cosa però llegides una darrera l'altre una altra. Almenys aquesta era la meva intenció.

Cesc, tants com porrons.

Xexu, sembla que ha estat la setmana dels micro-relats.

striper, sempre pots demanar ajuda.

gràcieskweilan, una mica això buscava.

Lluna, però baixar-lo per respirar no estaria pas malament eh!

rits, és qüestió de pràctica.

khalina, doncs t'has de posar un pitet o un tovalló. Això no és problema.
Jo Mateixa ha dit…
Qui estaba excitat...el porro o tu??, clar, que entrava tant be....

:-P

Bon finde guapissim!!!!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…