Ves al contingut principal

piiiiiiiiiip

Un tro va fer caure la tensió, tot fosc, tot aturat excepte una cosa. El pc funcionant en silenci, una remor de fons, un pip eixordador, les tecles s’enfonsaven soles.

Una iniciativa d'Hespèria

Comentaris

Assumpta ha dit…
No... soles no. Era jo qui ho feia, en el meu estat d'invisibilitat tan comú...

----------

Bon relat i bona posada en escena jeje... amb el fons negre i tot :-))

M'encanten aquests relats tan breus!!
Anònim ha dit…
Fa pensar eh, que tan sols funcioni el pc...
Jesús M. Tibau ha dit…
l'ordinador prenent vida i girant-se contra nosaltres. Quina temor!
Striper ha dit…
Culminat tot plegat per una pantalla blava de Error..
XeXu ha dit…
Però quin-mal-rotllo!!!
estrip ha dit…
Assumpta!, i portaves dents i capa de vampir també?

Cesc, vols dir que és addicció?

Jesús, o escrivint un post pel seu compte, vés a saber.

Striper, això hagués sigut el normal, però, anava més ràpid que mai.

Xexu, d'això es tracta! tanqueu els pc's abans de les dotze o...
Assumpta ha dit…
Jjejejeje em queden pocs minuts abans del....

AAAAAAAAAGGGHHHH
kweilan ha dit…
Ostres, quina por! Tancaré l'ordinador per si de cas.
Núr ha dit…
argh! Quina imatge! :S

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...