Jo et ressegueixo amb els dits
des de sota l'orella fins els mentó,
tocant-te i no tocant-te amb l’aire.
I tu, gronxant-te,
amb les pessigolles als llavis.
des de sota l'orella fins els mentó,
tocant-te i no tocant-te amb l’aire.
I tu, gronxant-te,
amb les pessigolles als llavis.
18 comentaris:
Què dolç i tendre, mariner!! :-)
M'encanta...
I m'agrada ser la primera en comentar jejeje
Molt bonic i suggerent. Tendre i càlid.
Molt tendre, i tant!
Les pessigolles fan treure somriures!
Dolç, molt dolç
les pessigolles als llavis sí que fan sortir somriures dolços i tendres :-)
Tocar i no tocar... sense espera...bufff
Bona nit i dlces pessigolles :)
I què hi ha més tendre que les mirades de complicitat que sorgeixen enmig d'aquestes carícies tan dolces!!
Molt bonic :)
Molt bonic :)
quanta ambigüitat i que divertida.
Punyetero!!!
Quin plaer fer-ho... i també rebre-ho!!!
;-D
bonic, tendre i suggerent :)
bon dia!
q bonics són aquests moments!!
estrip...
ahir, abans d'anar a dormir, vaig escriure d'una respiració, "com un boca a boca... amb l'aire".
ja havia llegit este poema teu tan bonic... però quan vaig escriure allò, no hi pensava (o no conscientment)...; ara que hi torno i retrobo el teu "tocant-te i no tocant-te amb l'aire", penso que potser, sense adonar-me'n, vaig guardar la sensació a la memòria i per això va aparèixer després en aquell boca a boca...
disculpa el contagi, i a la vegada, gràcies.
Assumpta, i les primeres pessigolles d'aquest poema son teves i gracies kweilan i rits i cesc i me n'alegro bruixoleta i dolces dolces Joana i gràcies somienat la lluna i visca l'ambigüitatJordi C, i per sempre més punyeteros striper, i quin plaer tot Eli, i gràcies també elur, que bonics i tant ballarinadeplom, i iruna, segur que el contagi no està en les meves paraules.
Quanta tendresa, dolçor i sensualitat... estrip!!
uau! m'has fet venir pell de gallina
M'has fet sentir les pessigolles, amb aquestes paraules! Preciós i tan delicat... :)
Publica un comentari a l'entrada