Ves al contingut principal

la boca aigua


Hi ha moltes coses, molts olors, fins i tot persones que quan te les imagines se't fa la boca aigua. Però passejar-se aquests dies per Menton ha de ser tot un regalim per les boques, des de que et lleves fins que te'n vas a dormir, això si, només per els amants dels cítrics i en especial de les llimones i les taronges. I si és massa àcid tot plegat pel paladar, sempre pots portar a la butxaca una teula de xocolata.

Comentaris

Assumpta ha dit…
Què maco que és el francès!! :-))
XeXu ha dit…
El dia que ho decorin tot amb xocolata m'hi veuran. A mi els cítrics no m'entusiasmen, només la llimonada si va acompanyada de Martini. Tot i així, el prefereixo sol.
Sadurní Vergés ha dit…
Un bon toc de llimona al gintònic, imprescindible!

També m'agraden els còctels ben frescos de taronja i mandarina.

Mmmhmmm...

S.
kweilan ha dit…
Ara arriba la sosa de la Kweilan i diu que li encanten les taronges, sobretot al febrer, que és quan estan millor.
Eli ha dit…
Ostres tu, a mi també se'm fa la boca aigua.. d'imaginar-me tots aquests citrics expremutssssssssss.....
Anònim ha dit…
Hi anem estrip?
Striper ha dit…
Ostres quina salivera.
fada ha dit…
La millor combinació del món: taronja amb xocolata!! Ummm :P
labruixoleta ha dit…
doncs jo coincideixo amb la fada: la combinació de taronja amb xocolata, genial!
estrip ha dit…
Assumpta, poc àcid no?

Xexu, ets el "chico martini" dels blocs, ja veig!

Sadurni, els cítrics combinen molt bé als coctails!

kweilan, res de sosa, a mi m'encanten també. I em menjo les llimones també.

Eli, és dolçament àcid tot això no?

Cesc, doncs calla, que encara faré una escapada!

Striper, son eròtics els cítrics?

fada, no sé si la millor, però si que enganxa!

bruixoleta, i amb pell segurament també.
Assumpta ha dit…
És dolç... però també hi ha taronges molt dolcetes :-)
khalina ha dit…
A mi em fa gràcia Menton perquè sortia als llibres de francès de petita, i de gran hi he anat. I a part rima Menton amb citron :)
Núr ha dit…
Espero que siguin taronges dolces i no massa àcides! Que si no no podré evitar posar aquella cara de...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...