Ves al contingut principal

dansa

La política és tant avorrida i pesada que haurien de fer alguna cosa per canviar, per exemple: En comptes d’anar vestits d’americana i corbata, haurien d’anar de pantaló i samarreta esportiva, ben ajustada si pot ser. Llarg al hivern i curt al estiu. Que cada partit polític cantés el seu himne abans de sortir a la palestra i amb una mica de passió. Amb els cabells una mica més informals i el to de veu que no faci adormir. Estic pensant en això:



Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
no els acabes de donar una idea als del Polònia? imaginat en Rajoy, l'Acebes i l'Aznar fent aquesta dansa.
Assumpta ha dit…
A veure, Pep, has pres nota?
Puyol, Touré, Piqué, Eto'o, Keita... anem assajant per Roma!!

Sempre m'ha agradat aquest ritual abans dels partits dels "allblacks", el contrari deu quedar una miqueeeeta impressionat :-)))
Striper ha dit…
Molt be, i per la dones politiques potser la danza del ventre ,,, Be algunes millor que no.
kweilan ha dit…
Aquesta dansa la feien per fer por als enemics...si la fessin els polítocs, riuríem molt però no sé si els votaríem.
iaiapunkarra ha dit…
Ah, però no en fan ja prou, d'espectacle?
robadestiu ha dit…
ostres, ara m'has fet pensar en aquell post que vas escriure que deia que els homes vénen dels... goril.les, era? Sigui com sigui, la teva proposta és bona per practicar la tècnica de visualització (amb resultats de tota mena)!
estrip ha dit…
Jordi, potser que hi posi copyright doncs!
Assumpta, fins que no vagin a Roma podran parcticar, a València i als altres lloc on han d'anar.

Striper, la del ventre també ells. I la del budells si n'hi ha.

kweilan, vols dir que no? tal com està actualment el concepte polític.

iaiapunkarra, no encara que poden fer més, segur. Ho han de treure tot encara.

robadestiu, els goriles porten també robadestiu? Ho visualitzo!
instints ha dit…
jo penso que a casa seva, alguna cosa rara hauran de fer, no em diguis que poden mantenir aquesta "formalitat" tot el dia i tots els dies de l'any, han de tenir moments d'eufòria i s'han de deixar anar com tothom no? això si creiem que són humans...
XeXu ha dit…
Els All Blacks impressionen molt, però no m'imagino jo els nostres polítics tita-fluixa fent aquestes coses...
Cesc ha dit…
Tens raó, pot ser així farien alguna cosa més :)
Els del PiT ha dit…
Seria una mica lleig veure'ls d'aquesta fila (no tenen els cossos fibrats com aquesta colla...), però tindria gràcia, penso, i això és molt.
:-)

És molt que pensis o que tindria gràcia?
:)
Que tindria gràcia, avi...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…