Ves al contingut principal

matemàtiques a montserrat

Estudiant el nombre d’Or, i les mides proporcionals o divines, passant per Lísip i Policlet amb la seva distribució que creien proporcional del cos humà arribem al Dorifor una escultura de Policlet representant a Aquil•les. Aquil•les, un personatge interessant, és veu que estava enamorat de Polixena i aquesta després de passar una nit amb ell i descobrir-li el seu punt feble, el traeix dient-li a Paris, i aquest el destrueix. El pare de Polixea, Priam, fou un del reis de Troia, la seva segona esposa es deia Hècuba i la mare d’aquesta Frígia. Frígia era també una regió antiga de l’Àsia Menor, ara Geòrgia. I de Frígia al Barret Frigi símbol de llibertat i un dels cims de la Muntanya de Montserrat.

Per fi he descobert perquè quan el vaig escalar m’hi vaig sentir tant bé!

Comentaris

Sadurní Vergés ha dit…
La mitologia grega no ens deixarà mai de fascinar...

Salutacions,
S.
Anònim ha dit…
mai ho hagués dit... escalar-la ha de ser genial oi :)
Eulàlia Mesalles ha dit…
Quines connexions! D'una cosa a l'altra ... passant per la sempre atractiva mitologia grega... aribes a Montserrat en 10 línies...
Striper ha dit…
Jo veig Monserrat desde la finestra em podries haver saludat mentres escalaves.
robadestiu ha dit…
m'agrada aquest original recorregut fins arribar a un dels cims d'aquesta muntanya mítica, i la sensació de llibertat que s'hi deu trobar escalant-la ha de ser increíble, segur! :-)
rits ha dit…
Montserrat fascina a tothom qui l'escala! La sensació de llibertat ha de ser increïble!

la relació, molt bona!
Judith ha dit…
Ostres no coneixia el nombre d'Or.Quina ignorància! gràcies Avui he après una cosa nova.Quanta història que té aquest nombre.
estrip ha dit…
Sadurní,i sorprendre.
Cesc, una altra prespectiva.
Eulàlia, Montserrat és a prop, a 10 línies com a màxim.
Striper, el proper cop ho faré! No ho dubtis.
robadestiu,una sensació increïble.
Rits, realment sí. Un lloc entranyable.
Judith, en el codi da vinci en parlen, no l'he llegit però diuen que és un bon llibre.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…