dimecres, 13 de maig del 2009

matemàtiques a montserrat

Estudiant el nombre d’Or, i les mides proporcionals o divines, passant per Lísip i Policlet amb la seva distribució que creien proporcional del cos humà arribem al Dorifor una escultura de Policlet representant a Aquil•les. Aquil•les, un personatge interessant, és veu que estava enamorat de Polixena i aquesta després de passar una nit amb ell i descobrir-li el seu punt feble, el traeix dient-li a Paris, i aquest el destrueix. El pare de Polixea, Priam, fou un del reis de Troia, la seva segona esposa es deia Hècuba i la mare d’aquesta Frígia. Frígia era també una regió antiga de l’Àsia Menor, ara Geòrgia. I de Frígia al Barret Frigi símbol de llibertat i un dels cims de la Muntanya de Montserrat.

Per fi he descobert perquè quan el vaig escalar m’hi vaig sentir tant bé!

8 comentaris:

Sadurní ha dit...

La mitologia grega no ens deixarà mai de fascinar...

Salutacions,
S.

Anònim ha dit...

mai ho hagués dit... escalar-la ha de ser genial oi :)

Unknown ha dit...

Quines connexions! D'una cosa a l'altra ... passant per la sempre atractiva mitologia grega... aribes a Montserrat en 10 línies...

Striper ha dit...

Jo veig Monserrat desde la finestra em podries haver saludat mentres escalaves.

robadestiu ha dit...

m'agrada aquest original recorregut fins arribar a un dels cims d'aquesta muntanya mítica, i la sensació de llibertat que s'hi deu trobar escalant-la ha de ser increíble, segur! :-)

rits ha dit...

Montserrat fascina a tothom qui l'escala! La sensació de llibertat ha de ser increïble!

la relació, molt bona!

Judith ha dit...

Ostres no coneixia el nombre d'Or.Quina ignorància! gràcies Avui he après una cosa nova.Quanta història que té aquest nombre.

estrip ha dit...

Sadurní,i sorprendre.
Cesc, una altra prespectiva.
Eulàlia, Montserrat és a prop, a 10 línies com a màxim.
Striper, el proper cop ho faré! No ho dubtis.
robadestiu,una sensació increïble.
Rits, realment sí. Un lloc entranyable.
Judith, en el codi da vinci en parlen, no l'he llegit però diuen que és un bon llibre.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...