Ves al contingut principal

els set rituals

Diuen que utilitzem només un 10% de les nostres capacitats mentals, que la separació entre el micos i l’home és mínima, només un 1%, i només el 2% del nostre comportament és humà, per això tenim quasi els mateixos rituals que les “bèsties”, i sense aquests rituals la nostra espècie hauria desaparegut. S’anomenen el set rituals de base:

1. La provocació o intimidació: Intentar fer veure a l’altre que no li interessa enfrontar-se a nosaltres. Per exemple la dansa Haka dels Allblacks o ensenyar les urpes en altres animals etc.
2. L’enfrontament
3. El territori
4. La dominació
5. La selecció
6. La seducció
7. La submissió: el que se segueix menys en l’espècia humana per culpa del ego. Es diu que demanar perdó no és fàcil, doncs això es interpretat com una submissió cap al que t’ha de perdonar(el guanyador). En els animals el vençut executa un ritual per acceptar la derrota, marxar i obtenir la pau, i això li pot salvar la vida. Per tant, s’ha de saber perdre.

(del llibre Kyusho, l'art dels punts vitals, d'Henry Plée i Saikô Fujita)

Comentaris

Assumpta ha dit…
Poses uns articles interessantísims :-)

Tot i que això de que la separació entre micos i humans és tan poca em deprimeix una mica. Vols dir que no és un pel exagerat?

I de tot, el punt per reflexionar més, aquest de saber perdre. Això ho portem fatal, molt malament.

De fet costa, demanar perdó... però hi ha gent que no en sap gens ni mica. No m'han agradat mai. Una cosa és que "costi" i l'altre que no s'hagi de fer si cal, i fer-ho amb sinceritat. (Però, en canvi, aquests orgullosos que no ho fan mai són els que més es diferencien dels animals, ai caram!!)
rits ha dit…
feia dies que no sortia el set!!!

costa molt demanar perdó, doncs costa molt acceptar l'error.

El territori? m'ha encuriosit. Tenim un ritual per fer-nos nostre el lloc on estem, i fins ara no hi havia caigut.
Striper ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Striper ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Striper ha dit…
Es prou interesant buscare mes sobre el tema.
Striper ha dit…
Es prou interesant buscare mes sobre el tema.
Striper ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit…
Molt interessant! La majoria d'ells, crec que desgraciadament els veiem cada dia en un lloc o altre. De provocacions i enfrontaments no en vulguis més! I així amb tota la resTA! Pel que fa a la submissió, els qui n'haurien de tenir una mica, com saber demanar perdó i saber perdre no en tenen i en canvi hi ha qui enté massa, en les relacions personals o de parella hi ha qui se sotmet del tot.
Anònim ha dit…
No és una frase nova ni històrica, però llegir sempre aporta moltes coses...
Anònim ha dit…
Osti tu!! Ara entenc perquè em posen tant els futbolistes...

(molt ben trobat i molt interesant, m'agradaria que en fessis una anàlisi personal i subjectiva del que penses de cadascun dels 7 punts. Apa, ja no pots dir que no tens inspiració per trobar posts)
khalina ha dit…
El set de nou. Número interessant.

Menys "territori" tots acaben en "ió"
Tres comencen per "s"

Què bèsties que som!
elur ha dit…
i avui cal saber empatar!!!

interessant post :)
Deric ha dit…
és que no deixem de ser uns animals
Jo Mateixa ha dit…
Coincideixo amb en Deric, jejejejejejeje.

Però si parles del futbol que hem empatat home, hem empatat, no està tot perdut!!!!, jejejejejeje.

Petonets guapissim!!!!!
robadestiu ha dit…
en una lluita en igualtat de condicions, si perdem, cal saber acceptar la victòria de l'altre i que no se'ns pugi massa l'ego, sobretot si ens hi va la vida. Però davant les "injustícies", acceptar la derrota ja costa més.
estrip ha dit…
Assumpta, un 1% no és res dolent, ja has vist la koko de ca la robadestiu no?

Rits, el territori: una veada l'enfrontament a acabat un es queda amb el territori i marca els seus límits, per exemple orinant.

Striper, busaca busca si t'interessa.

Carme, dels enfrontaments n'hem fet autèntiques destruccions i de la submissió un autèntic desastre. Devem ser una mala espècie.

Cesc, i tant.

iaiapunkarra, algun més posaré, segur.

khalina, una altre set, es veritat. però potser és una bestiesa pensar que es fet expressament.

elur, empatar potser ser igual a perdre o a guanyar. L'empat és genial!

Deris, malament aniríem sino, no?

Jo Mateixa, vinga que els rivals hauran de ser submisos a les genialitats dels cracks del barça.

robadestiu, les injustícies potser son relatives sobretot pel guanyador.
rits ha dit…
ais! és veritat! tots els animals marquen territori!!!! no hi havia caigut!
Assumpta ha dit…
Si que he vist la Koko, sí... m'ha fet una tendresa, pobreta...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...