Diuen que utilitzem només un 10% de les nostres capacitats mentals, que la separació entre el micos i l’home és mínima, només un 1%, i només el 2% del nostre comportament és humà, per això tenim quasi els mateixos rituals que les “bèsties”, i sense aquests rituals la nostra espècie hauria desaparegut. S’anomenen el set rituals de base:
1. La provocació o intimidació: Intentar fer veure a l’altre que no li interessa enfrontar-se a nosaltres. Per exemple la dansa Haka dels Allblacks o ensenyar les urpes en altres animals etc.
2. L’enfrontament
3. El territori
4. La dominació
5. La selecció
6. La seducció
7. La submissió: el que se segueix menys en l’espècia humana per culpa del ego. Es diu que demanar perdó no és fàcil, doncs això es interpretat com una submissió cap al que t’ha de perdonar(el guanyador). En els animals el vençut executa un ritual per acceptar la derrota, marxar i obtenir la pau, i això li pot salvar la vida. Per tant, s’ha de saber perdre.
2. L’enfrontament
3. El territori
4. La dominació
5. La selecció
6. La seducció
7. La submissió: el que se segueix menys en l’espècia humana per culpa del ego. Es diu que demanar perdó no és fàcil, doncs això es interpretat com una submissió cap al que t’ha de perdonar(el guanyador). En els animals el vençut executa un ritual per acceptar la derrota, marxar i obtenir la pau, i això li pot salvar la vida. Per tant, s’ha de saber perdre.
(del llibre Kyusho, l'art dels punts vitals, d'Henry Plée i Saikô Fujita)
18 comentaris:
Poses uns articles interessantísims :-)
Tot i que això de que la separació entre micos i humans és tan poca em deprimeix una mica. Vols dir que no és un pel exagerat?
I de tot, el punt per reflexionar més, aquest de saber perdre. Això ho portem fatal, molt malament.
De fet costa, demanar perdó... però hi ha gent que no en sap gens ni mica. No m'han agradat mai. Una cosa és que "costi" i l'altre que no s'hagi de fer si cal, i fer-ho amb sinceritat. (Però, en canvi, aquests orgullosos que no ho fan mai són els que més es diferencien dels animals, ai caram!!)
feia dies que no sortia el set!!!
costa molt demanar perdó, doncs costa molt acceptar l'error.
El territori? m'ha encuriosit. Tenim un ritual per fer-nos nostre el lloc on estem, i fins ara no hi havia caigut.
Es prou interesant buscare mes sobre el tema.
Es prou interesant buscare mes sobre el tema.
Molt interessant! La majoria d'ells, crec que desgraciadament els veiem cada dia en un lloc o altre. De provocacions i enfrontaments no en vulguis més! I així amb tota la resTA! Pel que fa a la submissió, els qui n'haurien de tenir una mica, com saber demanar perdó i saber perdre no en tenen i en canvi hi ha qui enté massa, en les relacions personals o de parella hi ha qui se sotmet del tot.
No és una frase nova ni històrica, però llegir sempre aporta moltes coses...
Osti tu!! Ara entenc perquè em posen tant els futbolistes...
(molt ben trobat i molt interesant, m'agradaria que en fessis una anàlisi personal i subjectiva del que penses de cadascun dels 7 punts. Apa, ja no pots dir que no tens inspiració per trobar posts)
El set de nou. Número interessant.
Menys "territori" tots acaben en "ió"
Tres comencen per "s"
Què bèsties que som!
i avui cal saber empatar!!!
interessant post :)
és que no deixem de ser uns animals
Coincideixo amb en Deric, jejejejejejeje.
Però si parles del futbol que hem empatat home, hem empatat, no està tot perdut!!!!, jejejejejeje.
Petonets guapissim!!!!!
en una lluita en igualtat de condicions, si perdem, cal saber acceptar la victòria de l'altre i que no se'ns pugi massa l'ego, sobretot si ens hi va la vida. Però davant les "injustícies", acceptar la derrota ja costa més.
Assumpta, un 1% no és res dolent, ja has vist la koko de ca la robadestiu no?
Rits, el territori: una veada l'enfrontament a acabat un es queda amb el territori i marca els seus límits, per exemple orinant.
Striper, busaca busca si t'interessa.
Carme, dels enfrontaments n'hem fet autèntiques destruccions i de la submissió un autèntic desastre. Devem ser una mala espècie.
Cesc, i tant.
iaiapunkarra, algun més posaré, segur.
khalina, una altre set, es veritat. però potser és una bestiesa pensar que es fet expressament.
elur, empatar potser ser igual a perdre o a guanyar. L'empat és genial!
Deris, malament aniríem sino, no?
Jo Mateixa, vinga que els rivals hauran de ser submisos a les genialitats dels cracks del barça.
robadestiu, les injustícies potser son relatives sobretot pel guanyador.
ais! és veritat! tots els animals marquen territori!!!! no hi havia caigut!
Si que he vist la Koko, sí... m'ha fet una tendresa, pobreta...
Publica un comentari a l'entrada