En un remolí de motsm'entortolligo,
m'agafa la onada
i dono voltes sobre mi mateix.
Me n'he empassats un quants,
i te'ls diré
si el meu cor
batega
de nou
respirant el teu alè...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
18 comentaris:
Ha de ser molt bonic saber escriure així... És preciós!
Es preciós! Quina manera de dir el que costa dir.
I la foto com acompanya
Doncs és molt bonic saber-ho dir així... i també ha de ser bonic que t'ho diguin, oi noies?
realment molt bonic! i la foto genial
oh!!! que bonic!
i té raó la Carme, tb és bonic que t'ho diguin!
la foto, fantàstica! la platja i el mar s'apropen!
avui ja m'he estrenat!
Ipot ser la boca salada...
Jo també he pensat que m'agradaria que m'ho diguessin. És tan bonic!!!
Quanta dolçor...quina foto més bonica.
Elmar sempre convida a parlar d'amor...
Preciós!
A casa meva hi tens un regalet :)
Elmar sempre convida a parlar d'amor...
Preciós!
A casa meva hi tens un regalet :)
quin regal aquestes paraules...
una foto i unes paraules precioses!
Assumpta, que afalagadora, moltes gràcies.
khalina, feia una bona brisa que ordenava les paraules. Gràcies.
Carme, segur que és bonic que t'ho diguin i dir-ho.
Deric, merci. I bona estada a Sevilla.
rits, així si t'has estrenat, t¡has banayst entre alguns mots que navegen pel mar.
striper, un boca a boca salat!
kweilan, doncs cal acostar-se a la onada i escoltar bé.
Judith, era el dia que feia. Un dia espumós.
Joana, el mar comvida a tot en aquesta època. Gràcies pel detall.
instints, per regals els vostres comentaris, gràcies.
elur, gràcies, gràcies ,gràcies. Content que hagi agradat!
eeeeeeeeeeeeehhhhhhhhhhh
m'encantaaaa la fotooo
si no fos per la por que em fa que es mulli la meva supercàmera, la intentaria fer el proper dia que la tregui a passejar jajaja
No, no... que ho dic amb admiració ben sincera, de veritat :-)
mmm... :)
Tals, de poc va anar que no es mullés la meva. Però ha valgut la pena!
Assumpta, ho sé, merci!
Núr, mmm, espumós i salat!
Una foto fantàstica!
Publica un comentari a l'entrada