Ves al contingut principal

escumots

En un remolí de mots
m'entortolligo,
m'agafa la onada
i dono voltes sobre mi mateix.

Me n'he empassats un quants,
i te'ls diré
si el meu cor
batega
de nou
respirant el teu alè...

Comentaris

Assumpta ha dit…
Ha de ser molt bonic saber escriure així... És preciós!
khalina ha dit…
Es preciós! Quina manera de dir el que costa dir.
I la foto com acompanya
Carme ha dit…
Doncs és molt bonic saber-ho dir així... i també ha de ser bonic que t'ho diguin, oi noies?
Deric ha dit…
realment molt bonic! i la foto genial
rits ha dit…
oh!!! que bonic!
i té raó la Carme, tb és bonic que t'ho diguin!
la foto, fantàstica! la platja i el mar s'apropen!
avui ja m'he estrenat!
Striper ha dit…
Ipot ser la boca salada...
kweilan ha dit…
Jo també he pensat que m'agradaria que m'ho diguessin. És tan bonic!!!
Judith ha dit…
Quanta dolçor...quina foto més bonica.
Joana ha dit…
Elmar sempre convida a parlar d'amor...
Preciós!
A casa meva hi tens un regalet :)
Joana ha dit…
Elmar sempre convida a parlar d'amor...
Preciós!
A casa meva hi tens un regalet :)
instints ha dit…
quin regal aquestes paraules...
elur ha dit…
una foto i unes paraules precioses!
estrip ha dit…
Assumpta, que afalagadora, moltes gràcies.

khalina, feia una bona brisa que ordenava les paraules. Gràcies.

Carme, segur que és bonic que t'ho diguin i dir-ho.

Deric, merci. I bona estada a Sevilla.

rits, així si t'has estrenat, t¡has banayst entre alguns mots que navegen pel mar.

striper, un boca a boca salat!

kweilan, doncs cal acostar-se a la onada i escoltar bé.

Judith, era el dia que feia. Un dia espumós.

Joana, el mar comvida a tot en aquesta època. Gràcies pel detall.

instints, per regals els vostres comentaris, gràcies.

elur, gràcies, gràcies ,gràcies. Content que hagi agradat!
Tals ha dit…
eeeeeeeeeeeeehhhhhhhhhhh
m'encantaaaa la fotooo
si no fos per la por que em fa que es mulli la meva supercàmera, la intentaria fer el proper dia que la tregui a passejar jajaja
Assumpta ha dit…
No, no... que ho dic amb admiració ben sincera, de veritat :-)
estrip ha dit…
Tals, de poc va anar que no es mullés la meva. Però ha valgut la pena!

Assumpta, ho sé, merci!

Núr, mmm, espumós i salat!
la Teresa ha dit…
Una foto fantàstica!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...