dilluns, 11 de maig de 2009

els gronxadors

En uns gronxadors
un nen i una nena es gronxen,
fins que, les mares arriben
amb el seu mocador de cap ben arreglat.

Passegen uns universitaris
amb una carpeta al braç
i amb un símbol de la universitat,
però ignoren els gronxadors.

Arriben els avis i gronxen el net,
l'autobús d'una escola hi para al davant
i dos nois més gandets també s'hi gronxen.

L'avi els diu:
Vosaltres que ja sou grans
no us hi podeu pas enfilar!

I els nens marxen en direcció,
contraria a la dels estudiants.
Amb les seves motxilles
sense cap símbol,
però de colors ben llampants.

10 comentaris:

rits ha dit...

m'encanta gronxar-me i sentir l'aire a la cara!
i mira que ja tinc una edat!!!

Jordi Casanovas ha dit...

segurament no hi fa res però m'has fet pensar en Gianni Rodari. Ves tu quines coses, oi?

Assumpta ha dit...

Acabo de recordar un dia d'estiu al poble, tindria set o vuit anys, nou com a molt i vaig estar gronxant-me molt, molt, mooooolt amunt i fort i cantant al mateix temps... i era al mig de la plaça del poble.

És estrany, perquè jo no n'era de valenta. M'agradava gronxar-me però no amb gaire força. Crec que mai abans ni després vaig pujar tan amunt, tanta estona, i cantant (i cantava fort, eh?)

Ostres, quin record... quin moment... Llibertat total.

Ves a saber si després la gent del poble deurien dir que aquella nena de Barcelona estava sonada, cantar a pulmó al mig de la plaça...

Striper ha dit...

Es una bona sensacio gronxar-se i encara rcordo l'ultima vegada.

kweilan ha dit...

Això dels gronxadors sempre ho he assimilat a espais tranquils, plens de felicitat...

Judith ha dit...

Fa poc vaig llegir un llibre amb una escena als gronxadors.
La veritat és que era una escena amb molt de plaer...

Cesc ha dit...

poemes reals, coses quotidianes que ens omplen el dia a dia.

myself ha dit...

Pobres adolescents, ni grans ni petits... amb el que haurien gaudit gronxant-se... Una delícia el poema.

khalina ha dit...

quantes vides diferents al voltant d'uns gronxadors. Què passarà amb elles un cop s'allunyin?

elur ha dit...

gronxar-se era una manera artificial de volar...