dijous, 7 de maig de 2009

els ulls descoberts

Una de les coses que provoca portar les mascaretes per evitar contagis és que no saps si darrera hi ha uns llavis somrients o bé uns llavis seriosos. Això ens fa més eteris encara. Una característica que segur que agrada a molts governs, tots iguals, tots més robots. Però una cosa bona és que podem practicar més encara les habilitats dels ulls:

Podem llegir-los, menjar o fer que s’il•luminin quan hi ha amor o alegria. Hi ha qui treu fum pels ulls o qui mata pel ulls. Podem indicar direccions o fer-nos els despitats, es pot despullar amb la mirada o abraçar fins i tot. Amb un sol gest podem dir moltes coses, picar l’ullet o obrir-los com taronges. Hi podem veure la lluna o les males intencions. I diuen també, els que ho estudien, que podem saber d’on ens ve la malaltia. Un font d’energia, la qual segur que te moltes propietats.
I amb aquesta estona reflexionant sobre els ulls m’han vingut ganes de menjar pastanaga, ja l’estic visualitzant.

Que Santa Llúcia ens conservi la vista!

11 comentaris:

Striper ha dit...

I si no en las conserva gaires que no ens caiguin les orelles i ens poguem posar ulleres.

kweilan ha dit...

A mi també em passa. Si no veig els ulls de la persona que em parla em sento incòmoda, ho necessito per establir la comunicació

Assumpta ha dit...

Jo no puc suportar parlar amb una persona i que no em miri als ulls, em posa nerviosa, em sembla que no m'escolta.

Conec una persona (gran persona, per cert) que és molt tímida i ho fa... mai mira als ulls. Un dia va tenir un problema a la feina i havia d'anar a parlar amb un cap i estava molt nerviosa i jo, que mai li havia dit res d'això per no incomodar-la, aquell dia em vaig armar de valor i li vaig dir, que fes el favor de mirar als ulls a la gent, que donava sensació de desconfiança no fer-ho i, mentre li anava dient, anava afegint "mira'm" i quan tornava a desviar la mirada jo hi tornava "mira'm"... No sé si ho vaig passar pitjor ella o jo, però crec que li va anar bé.

Ja tornem a visualtzar, Estrip? Jo visualitzo Copes enlloc de pastanagues jejeje

Santa Llúcia, la patrona de les modistes :-))

Comtessa d´Angeville ha dit...

La mirada hi ha que saber gastar-la, no tot lo món sap fer-ho...

XeXu ha dit...

Com que suposo que tothom et dirà que el ulls parlen més que res, jo et diré que segurament segueixo preferint un somriure. Ara que, amb la mascareta, difícil ho tenim. Però suposo que els ulls també saben somriure...

Rita ha dit...

Els ulls poden parlar, sentir, estimar, somriure, tenir por, odiar i... moltes coses més!

Judith ha dit...

Doncs a mi em passa que si miro massa els ulls de les persones quedo hipnotitzada. Per això intento evitar les mirades tot i que és molt trist.

Joana ha dit...

I si els banyem amb aigua de camamilla..descansen de tant mirar!
Jo em fixo molt en els llavis...

Carme ha dit...

Els ulls diuen moltes coses, però jo també em fixo molt en els llavis... i si les dues coses estan a la vista, molt millor

elur ha dit...

Sempre han parlat més els ulls que els llavis!

Mirem-nos!

estrip ha dit...

Striper, mala cosa.
kweilan, és important ho és.
Assumpta, tornem a visualitzar, tornem. El tímids també poden visualitzar, no cal mirar als ulls.

Comtessa, és com la borsa, s'ha de saber invertir? Benvinguda!
Xexu, tu ho has dit tot. El cos, els sentits son genials.

Rita, i mirar no ho oblidem!
Judith, ostres quin problema, o potser no!

Joana, si la camamilla va perfecte. I fa les pestanyes llargues i fortes.

Carme, de fet ulls i llavis son semblants en el seu contorn.

elur, i han delatat més també!