Ves al contingut principal

els ulls descoberts

Una de les coses que provoca portar les mascaretes per evitar contagis és que no saps si darrera hi ha uns llavis somrients o bé uns llavis seriosos. Això ens fa més eteris encara. Una característica que segur que agrada a molts governs, tots iguals, tots més robots. Però una cosa bona és que podem practicar més encara les habilitats dels ulls:

Podem llegir-los, menjar o fer que s’il•luminin quan hi ha amor o alegria. Hi ha qui treu fum pels ulls o qui mata pel ulls. Podem indicar direccions o fer-nos els despitats, es pot despullar amb la mirada o abraçar fins i tot. Amb un sol gest podem dir moltes coses, picar l’ullet o obrir-los com taronges. Hi podem veure la lluna o les males intencions. I diuen també, els que ho estudien, que podem saber d’on ens ve la malaltia. Un font d’energia, la qual segur que te moltes propietats.
I amb aquesta estona reflexionant sobre els ulls m’han vingut ganes de menjar pastanaga, ja l’estic visualitzant.

Que Santa Llúcia ens conservi la vista!

Comentaris

Striper ha dit…
I si no en las conserva gaires que no ens caiguin les orelles i ens poguem posar ulleres.
kweilan ha dit…
A mi també em passa. Si no veig els ulls de la persona que em parla em sento incòmoda, ho necessito per establir la comunicació
Assumpta ha dit…
Jo no puc suportar parlar amb una persona i que no em miri als ulls, em posa nerviosa, em sembla que no m'escolta.

Conec una persona (gran persona, per cert) que és molt tímida i ho fa... mai mira als ulls. Un dia va tenir un problema a la feina i havia d'anar a parlar amb un cap i estava molt nerviosa i jo, que mai li havia dit res d'això per no incomodar-la, aquell dia em vaig armar de valor i li vaig dir, que fes el favor de mirar als ulls a la gent, que donava sensació de desconfiança no fer-ho i, mentre li anava dient, anava afegint "mira'm" i quan tornava a desviar la mirada jo hi tornava "mira'm"... No sé si ho vaig passar pitjor ella o jo, però crec que li va anar bé.

Ja tornem a visualtzar, Estrip? Jo visualitzo Copes enlloc de pastanagues jejeje

Santa Llúcia, la patrona de les modistes :-))
La mirada hi ha que saber gastar-la, no tot lo món sap fer-ho...
XeXu ha dit…
Com que suposo que tothom et dirà que el ulls parlen més que res, jo et diré que segurament segueixo preferint un somriure. Ara que, amb la mascareta, difícil ho tenim. Però suposo que els ulls també saben somriure...
Rita ha dit…
Els ulls poden parlar, sentir, estimar, somriure, tenir por, odiar i... moltes coses més!
Judith ha dit…
Doncs a mi em passa que si miro massa els ulls de les persones quedo hipnotitzada. Per això intento evitar les mirades tot i que és molt trist.
Joana ha dit…
I si els banyem amb aigua de camamilla..descansen de tant mirar!
Jo em fixo molt en els llavis...
Carme ha dit…
Els ulls diuen moltes coses, però jo també em fixo molt en els llavis... i si les dues coses estan a la vista, molt millor
elur ha dit…
Sempre han parlat més els ulls que els llavis!

Mirem-nos!
estrip ha dit…
Striper, mala cosa.
kweilan, és important ho és.
Assumpta, tornem a visualitzar, tornem. El tímids també poden visualitzar, no cal mirar als ulls.

Comtessa, és com la borsa, s'ha de saber invertir? Benvinguda!
Xexu, tu ho has dit tot. El cos, els sentits son genials.

Rita, i mirar no ho oblidem!
Judith, ostres quin problema, o potser no!

Joana, si la camamilla va perfecte. I fa les pestanyes llargues i fortes.

Carme, de fet ulls i llavis son semblants en el seu contorn.

elur, i han delatat més també!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…