Ves al contingut principal

un nom

Era assegut en un banc, al passeig que portava a la catedral, rumiant si me’n anava a la platja a prendre el Sol o bé em quedava allà tot el matí, llegint i veient la gent passejar. El Cel s’esteranyinava i quan bufava el vent, se m ‘arrissava la pell. En un d’aquests cops de vent, per una finestra d’un dels edificis del davant, s’hi ha escapat un paperet. Ha vingut a parar just a les potes del meu banc i quan l’anava a collir, un altre cop de vent se l’ha tornat a endur. Aleshores m’he aixecat, he tancat el llibre deixant-me el punt allà, i l’he perseguit, passeig avall, com si volgués caçar una papallona. S’ha aturat a peu de la font, i en el moment d’ajupir-me un gos se m’ha creuat pel davant i se li han enganxat a la pota. He continuant perseguint el gos fins que li ha saltat, i el vent l’ha fet anar a xafardejar damunt la taula d’una jove parella d’enamorats on s’hi feien petons. Sense molestar-los he agafat el paper, l’he posat dins el llibre, he caminat passeig avall fins tornar al meu banc, he obert el llibre n’he tret el paper i he llegit un nom, només un nom. Aleshores he mirat amunt, a la finestra, sonava una cançó dels beatles, Do you want to know a secret? I he pensat aleshores, que el nom devia ser un secret, un secret que de moment el deixaré dins del meu llibre, em farà de punt.

Comentaris

robadestiu ha dit…
així has trobat el paperet amb el nom??? està clar, trobant paperets, ets el millor!! :-)))
Assumpta ha dit…
Ho sabiaaaaaaaaaa!!! :-))

Sabia que el trobaries tu!! jajaja has estat ràpid, mariner, molt bé!! No et pregunto el nom... a secret is a secret :-)

Aplaudiments!! :-))
sargantana ha dit…
sera un secret ben guardat...segur

salutacions!
XeXu ha dit…
Que bo, boníssim. M'ha encantat com has fet la teva història a partir del post de la Roba d'estiu! M'encanta quan es fan xarxes i s'entortolliguen històries, sobretot quan ho puc seguir, perquè ahir ja vaig passar per allà. Fantàstic, felicitats per la troballa.
Carme ha dit…
Jo, com diu en Xexu... sóc una enamorada de les complicitats. Aquesta m'ha encantat. Una preciositat Estrip. Bon dia macos!
Carme ha dit…
Jo, com diu en Xexu... sóc una enamorada de les complicitats. Aquesta m'ha encantat. Una preciositat Estrip. Bon dia macos!
elur ha dit…
ja sabrem on anar quan perdem els papers, doncs!

Preciós!
estrip ha dit…
robadestiu, és en bones mans, no has de patir.

Assumpta, no podia ser d'una altra manera eh. So, a secret is a secretSargantana, ho serà.

Xexu, gràcies, ha estat el vent!

Carme, com dic a en Xexu, ha estat el vent, el gos, i el dia que feia.

elur, ja ho sabeu doncs, a la biblioteca d'escrits i paperets perduts.
Jordi Casanovas ha dit…
m'agrada com ho has lligat...
rits ha dit…
Guarda'l bé! torna a estar amagat dins un llibre

Un post fantàstic! res com estar atent al que ens envolta, es poden fer troballes increïbles!
Judith ha dit…
Una història molt bonica...de vegades el destí ens té preparat sorpreses.
kweilan ha dit…
Molt divertit com has enllaçat amb l'altre post.
khalina ha dit…
He anat seguint el teu paper al blog de la Roba... Volarà a més llocs el paper?? Descobrirem el secret?
Striper ha dit…
Guardare el secret enmig de un gran llibre.
estrip ha dit…
Jordi C, gairebé que es lliga sol.

rits, de llibre a llibre, Secret guardat.

Judith, ja ho pots ben dir.

kweilan, merci, divertit ha estat fer aquest exercici.

khalina, vés a saber de moment és dins un altre llibre. I diuen que els secrets no s'han de dir.

striper, els llibres son bons llocs per guadar secrets.
fada ha dit…
Bona decisió: ha estat més interessant l'aire que el sol. I a sobre he descobert un nou bloc. Gràcies! Un petó.
zel ha dit…
Bonic i sí, com diuen, d'una complicitat que enamora... preciós relat insinuant possibles!
Assumpta ha dit…
Mira, justament vinc de casa la Robeta perquè aquesta cançó m'agrada tant que ara me’n he fet addicta (s'escriu així això? me'n he? és raru)

Vaig, clico el YouTube i vaig seguint el ritme mentre comento altres blogs... i així unes 47 vegades...


You'll never know how much I really love you.
You'll never know how much I really care.

Listen,
Do you want to know a secret?,
Do you promise not to tell?, whoa oh, oh.

Closer,
Let me whisper in your ear,
Say the words you long to hear,
I'm in love with you.

Listen,
Do you want to know a secret?,
Do you promise not to tell?, whoa oh, oh.

Closer,
Let me whisper in your ear,
Say the words you long to hear,
I'm in love with you.

I've known the secret for a week or two,
Nobody knows, just we two.

Listen,
Do you want to know a secret?,
Do you promise not to tell?, whoa oh, oh.

Closer,
Let me whisper in your ear,
Say the words you long to hear,
I'm in love with you.
.


Que n'arriben a ser de bons els refomuts Bítels!! :-))))
estrip ha dit…
Listen, Listen, ..., Nobody Knows,... M'agrada la cançó, Assumpta, gràcies per portar-me-la fins aquí.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...