Ves al contingut principal

la dent que em deus

Com aquell qui deixa una dent sota el coixí, un dia hi deixa un pensament esperant que aquella nit, que tant sols necessita somiar-la se li compleixi el desig. La somia despert i ara que és de nit, no en vol descansar. Per això aquest pensament sota el coixí, i a més una nota per l’angelet:
- Recordes aquella nit que et vaig deixar una dent i tu no em vas deixar res a canvi? doncs ara t'ho reclamo, i només et demano somiar-la fins que em desperti el primer raig de Sol.

Comentaris

rits ha dit…
L'Abril, la filla d'uns amics, et diria que mai falla, que sempre està a l'aguait i et guarda. Segur que et portarà el teu somni!
Assumpta ha dit…
Una nota per l'angelet!! Mare meva, quin escrit tan bonic!!

Ai, mare, que jo avui estic una mica "així" i m'has emocionat, tu... t'ho dic de veritat.
Carme ha dit…
Que bonic! l'angelet! que poca gent es recorda, encara, de l'angelet que ens duia reglas a canvi de dents. Ara li han pres el lloc. Però si està menys enfeinat millor, estarà més al cas. Bons somnis.
Assumpta ha dit…
Si, em fa una ràbia que la meva generació hagi ensenyat als reus fills el "ditxós" ratolí Pérez aquest... (i és que, a sobre, es diu "Pérez"... al menys es digues "Puyol" o "Piqué", dic jo)

Serà que això de parlar "d'angelets" no està ben vist, perquè, clar, "sona a religió" i... uiiiii... perill!!
Striper ha dit…
Potser et van deixar una il.lusio eterea i es va evaporarabans de que despertesis.
elur ha dit…
home, jo sóc àngel i et concedeixo el 'desig' nit rera nit!

molt bonic!!
Jordi Casanovas ha dit…
m'agrada que li diguis angelet... n'estic fart de rosegadors.
instints ha dit…
la canalla tenen molts conflictes amb l'angelet i el ratoncito pérez, ja no saps què demanar-los-hi, aviam qui vindrà aquesta nit... millor preguntar-ho per no cagar-la...
No parlem amb els immigrants, que la majoria no fan res, simplement guarden la dent i no se'n sap res més.
Bona nota..
kweilan ha dit…
Què bé si els nostres somnis es fessin realitat com passava quan erem petits i posàvem les dents sota el coixí.
Rita ha dit…
Que bé que aniria que els somnis d'ara fossin com els de petits... Segur que l'angelet s'hi veuria més amb cor...
Preciós, estrip!
robadestiu ha dit…
no deixar de somiar, és un bon desig, i descobrir amb el primer raig de Sol, que s'ha fet realitat, segur que és tan emocionant com el teu escrit :-)
Anònim ha dit…
no hi havia caigut mai en demanar-ho :)
Deric ha dit…
aquests deutes s'han de cobrar sempre! mira que no deixar-te res a canvi de la dent!
estrip ha dit…
rits, l'Abril sap del que parla. I té raó!

Assumpta, que soni a religió no es cap mal. N'hi moltes d'altres i el no-creients les segueixen igualment, no?
Jo també m'he emocionat quan he descobert que l'angelet havia passat!

Carme, gràcies, doncs sembla que si que té menys feina i m'ha dut el que volia.

striper, no no, res d'eterea si un cas eterna.

elur, un àngel cumplidor, gràcies.

Jordi C, el ratolí aquest no té res a fer.

instints, conflictes un més, doncs. Quan siguin grans veuran que no existeixen ratolins que porten regals, això és ciència ficció.

kweilan, que bé. Però compte que ara les dents no tornen a créixer.

Rita, els somnis somnis son.
bruixoleta, molt emocionant, gràcies.

Cesc, doncs a què esperes?

Deric, si no hagués pagat, contractaria al cobrador del frac. que era important, però, no ja ha complert l'alegre angelet!
Assumpta ha dit…
Ha passat l'angelet? :-)

Síííí hi ha gent que refusa tot el que faci "olor" a religió. Exemple: Escoles que no volen deixar fer Pessebres i fan "Poblets d'hivern" (casetes, muntanyes nevades... molt bonic, segur)

Però bé, que no pretenc ara fer cap revindicació :-) tan sols que em va fer gràcia que preferissis l'angelet a la rata, que no refusessis la tradició més nostra pel fet que sortia un "angelet" :-))
khalina ha dit…
A casa meva passaven els angelets. Clar que jo també deixava notes a Peter Pan. Segons la meva mare sembla explicava somnis fantàstics que deia que ojalà els hagués escrit. Seria Peter Pan qui me'ls feia somiar?

Ha passat l'angelet?

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...