dilluns, 4 de maig de 2009

la dent que em deus

Com aquell qui deixa una dent sota el coixí, un dia hi deixa un pensament esperant que aquella nit, que tant sols necessita somiar-la se li compleixi el desig. La somia despert i ara que és de nit, no en vol descansar. Per això aquest pensament sota el coixí, i a més una nota per l’angelet:
- Recordes aquella nit que et vaig deixar una dent i tu no em vas deixar res a canvi? doncs ara t'ho reclamo, i només et demano somiar-la fins que em desperti el primer raig de Sol.

16 comentaris:

rits ha dit...

L'Abril, la filla d'uns amics, et diria que mai falla, que sempre està a l'aguait i et guarda. Segur que et portarà el teu somni!

Assumpta ha dit...

Una nota per l'angelet!! Mare meva, quin escrit tan bonic!!

Ai, mare, que jo avui estic una mica "així" i m'has emocionat, tu... t'ho dic de veritat.

Carme ha dit...

Que bonic! l'angelet! que poca gent es recorda, encara, de l'angelet que ens duia reglas a canvi de dents. Ara li han pres el lloc. Però si està menys enfeinat millor, estarà més al cas. Bons somnis.

Assumpta ha dit...

Si, em fa una ràbia que la meva generació hagi ensenyat als reus fills el "ditxós" ratolí Pérez aquest... (i és que, a sobre, es diu "Pérez"... al menys es digues "Puyol" o "Piqué", dic jo)

Serà que això de parlar "d'angelets" no està ben vist, perquè, clar, "sona a religió" i... uiiiii... perill!!

Striper ha dit...

Potser et van deixar una il.lusio eterea i es va evaporarabans de que despertesis.

elur ha dit...

home, jo sóc àngel i et concedeixo el 'desig' nit rera nit!

molt bonic!!

Jordi Casanovas ha dit...

m'agrada que li diguis angelet... n'estic fart de rosegadors.

instints ha dit...

la canalla tenen molts conflictes amb l'angelet i el ratoncito pérez, ja no saps què demanar-los-hi, aviam qui vindrà aquesta nit... millor preguntar-ho per no cagar-la...
No parlem amb els immigrants, que la majoria no fan res, simplement guarden la dent i no se'n sap res més.
Bona nota..

kweilan ha dit...

Què bé si els nostres somnis es fessin realitat com passava quan erem petits i posàvem les dents sota el coixí.

Rita ha dit...

Que bé que aniria que els somnis d'ara fossin com els de petits... Segur que l'angelet s'hi veuria més amb cor...
Preciós, estrip!

robadestiu ha dit...

no deixar de somiar, és un bon desig, i descobrir amb el primer raig de Sol, que s'ha fet realitat, segur que és tan emocionant com el teu escrit :-)

Cesc ha dit...

no hi havia caigut mai en demanar-ho :)

Deric ha dit...

aquests deutes s'han de cobrar sempre! mira que no deixar-te res a canvi de la dent!

estrip ha dit...

rits, l'Abril sap del que parla. I té raó!

Assumpta, que soni a religió no es cap mal. N'hi moltes d'altres i el no-creients les segueixen igualment, no?
Jo també m'he emocionat quan he descobert que l'angelet havia passat!

Carme, gràcies, doncs sembla que si que té menys feina i m'ha dut el que volia.

striper, no no, res d'eterea si un cas eterna.

elur, un àngel cumplidor, gràcies.

Jordi C, el ratolí aquest no té res a fer.

instints, conflictes un més, doncs. Quan siguin grans veuran que no existeixen ratolins que porten regals, això és ciència ficció.

kweilan, que bé. Però compte que ara les dents no tornen a créixer.

Rita, els somnis somnis son.
bruixoleta, molt emocionant, gràcies.

Cesc, doncs a què esperes?

Deric, si no hagués pagat, contractaria al cobrador del frac. que era important, però, no ja ha complert l'alegre angelet!

Assumpta ha dit...

Ha passat l'angelet? :-)

Síííí hi ha gent que refusa tot el que faci "olor" a religió. Exemple: Escoles que no volen deixar fer Pessebres i fan "Poblets d'hivern" (casetes, muntanyes nevades... molt bonic, segur)

Però bé, que no pretenc ara fer cap revindicació :-) tan sols que em va fer gràcia que preferissis l'angelet a la rata, que no refusessis la tradició més nostra pel fet que sortia un "angelet" :-))

khalina ha dit...

A casa meva passaven els angelets. Clar que jo també deixava notes a Peter Pan. Segons la meva mare sembla explicava somnis fantàstics que deia que ojalà els hagués escrit. Seria Peter Pan qui me'ls feia somiar?

Ha passat l'angelet?