divendres, 15 de maig del 2009

incubant

(INCUBA CONFIANÇA de la Laia Bedós Bonaterra)

Viuen separats i alhora junts per tot el que els hi passa. Dues llars, aviat una de sola. Dues cuirasses que encaixaran, però mentre... incubant confiança.

15 comentaris:

robadestiu ha dit...

què bonic, el dibuix, i compartir la vida, amb il.lusió :-)

khalina ha dit...

tot acabarà d'encaixar :)

Carme Rosanas ha dit...

Incubant confiança... és bonic.

Les Coses són com Som ha dit...

doncs està molt bé, quan arribi el moment ja aniran a compartir el niuet, clar que sí, sense presses, incubant confiança... preciós!!!

Sergi ha dit...

Això m'ha recordat molt a dues cèl·lules en procés d'unió, que bescanvien material genètic.

kweilan ha dit...

Molt simpàtic aquest escriu teu. M'ha fet somriure potser per la il.lusió del futur, per la confiança que s'endevina...m'ha agradat.

Striper ha dit...

De vehades es bonic també cubar escalfor de un altre cos.

rits ha dit...

oooh!! molt bonic!
pas a pas, amb molta escalfor, tendresa, amor!

sargantana ha dit...

dons si..es tendre
i trovo que en xexu te molta rao
bon dia!

Anònim ha dit...

La base de qualsevol sentiment... la confiança.

Deric ha dit...

mentre no sigui un refredat!

Assumpta ha dit...

Confiança... quina paraula més maca.

Per cert, m'ha fet somriure el comentari d'en XeXu, és un comentari "biològicament tendre" :-)) (aquesta gent de ciències!!)

zel ha dit...

Caram, m'hi pemjo, en aquests dibuixos.... que bonic...

estrip ha dit...

robadstiu, una de les il·lusions més maques que hi ha.

khalina, com no pot ser d'altra manera.

Carme,molt bonic, sí. Un quadre per un llar amb il·lusió.

instints, és llei de vida, no?

Xexu, segurament ve a ser una cosa semblant.

kweilan, gràcies pel somriure doncs.

striper, de vegades, moltes vegades.

rits, tot això i més.
sargantana, si en té força. una visió diferent però igual.

Cesc, assentant les bases doncs.

Deric, esperem que no.

Assumpta,bonica paraula i bonics resultats deu donar,no?

Zel, no és per menys, atrauen molt, eh!

neus ha dit...

El quadre una meravella, el que expliques una altra :*)

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...