(INCUBA CONFIANÇA de la Laia Bedós Bonaterra)
Viuen separats i alhora junts per tot el que els hi passa. Dues llars, aviat una de sola. Dues cuirasses que encaixaran, però mentre... incubant confiança.
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
15 comentaris:
què bonic, el dibuix, i compartir la vida, amb il.lusió :-)
tot acabarà d'encaixar :)
Incubant confiança... és bonic.
doncs està molt bé, quan arribi el moment ja aniran a compartir el niuet, clar que sí, sense presses, incubant confiança... preciós!!!
Això m'ha recordat molt a dues cèl·lules en procés d'unió, que bescanvien material genètic.
Molt simpàtic aquest escriu teu. M'ha fet somriure potser per la il.lusió del futur, per la confiança que s'endevina...m'ha agradat.
De vehades es bonic també cubar escalfor de un altre cos.
oooh!! molt bonic!
pas a pas, amb molta escalfor, tendresa, amor!
dons si..es tendre
i trovo que en xexu te molta rao
bon dia!
La base de qualsevol sentiment... la confiança.
mentre no sigui un refredat!
Confiança... quina paraula més maca.
Per cert, m'ha fet somriure el comentari d'en XeXu, és un comentari "biològicament tendre" :-)) (aquesta gent de ciències!!)
Caram, m'hi pemjo, en aquests dibuixos.... que bonic...
robadstiu, una de les il·lusions més maques que hi ha.
khalina, com no pot ser d'altra manera.
Carme,molt bonic, sí. Un quadre per un llar amb il·lusió.
instints, és llei de vida, no?
Xexu, segurament ve a ser una cosa semblant.
kweilan, gràcies pel somriure doncs.
striper, de vegades, moltes vegades.
rits, tot això i més.
sargantana, si en té força. una visió diferent però igual.
Cesc, assentant les bases doncs.
Deric, esperem que no.
Assumpta,bonica paraula i bonics resultats deu donar,no?
Zel, no és per menys, atrauen molt, eh!
El quadre una meravella, el que expliques una altra :*)
Publica un comentari a l'entrada