dimarts, 15 de desembre del 2009

essència

© Eloïse Duy

Tot i que sembla confús,
l'aigua és aigua,
i els núvols són núvols.

15 comentaris:

neus ha dit...

i els núvols són aigua :)

Carme Rosanas ha dit...

Però l'aigua no són núvols...

Sergi ha dit...

...i la foto molt bona. Llàstima que no es pugui presentar al nou concurs de fotografia...

Déjà vie ha dit...

jugues amb l'espectador? m'agrada.

xexu, ;)

sànset i utnoa ha dit...

Tant lluny però tant aprop...

Molt bona la foto.

*Sànset*

Les Coses són com Som ha dit...

òstia, ara ja no sé què és aigua i què és núvol després de mirar-la contínuament!!

Clidice ha dit...

m'encanta :)

Rita ha dit...

Boníssima!
Petons!

Assumpta ha dit...

És boníssima... et quedes enganxat mirant i mirant on és cada cosa :-)

Deric ha dit...

i aquestes barques què són?

Anònim ha dit...

Estranya foto i xula... Però són barques? Fa estona que la miro i no ho veig...

Si els núvols són aigua, quan plou hi ha aigua dins l'aigua...

estrip ha dit...

elur, i l'aigua són núvols?
Carme, tot és molt confús!

Xexu, llàstima... a veure si els reis em porten una càmera.

Déjà, jugo, jugo!

sanset, i tant a prop i tant lluny!

instints, la ment ens enganya potser?

Clidice, sense pensar, es clar que sí!

Rita, una bona troballa sí.

Assumpta, desenganxat, desenganxat, cada cosa al seu lloc!

Deric, les barques són barques, com diria en Casasses!

Ramón, i aigua dins el núvols, així de senzill, no?

GEMMA ha dit...

Quina immensa essència, se m'endu.

neus ha dit...

sí.

Canvia l'estat però no la matèria, no?

:))

khalina ha dit...

una foto molt xula! Difícil delimitar on és cada cosa.

Ostres cada cop m'agrada més aquesta foto

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...