M'he trobat un amic periodista pel carrer que feia temps que no veia i hem parlat una mica sobre les notícies d'Internet. Es queixa i comenta que no s'ha de fer molt cas del que es diu a la xarxa, en blocs, fòrums, planes no oficials de notícies etc. Que la informació veraç i contrastada és als diaris de tota la vida, on hi han el periodistes professionals (no posaré exemples de professionals... que hi ha de tot). I jo em pregunto aleshores, i de quin diari? Perquè en llegeixes un i explica una cosa, en llegeixes un altre i n'explica una altra, i a vegades diuen tal animalada que queden retratats. Vols dir que no és el bon criteri del lector qui decideix quines coses s'ha de creure i quines no, ja siguin sortides de la xarxa com d'un diari de tota la vida? Si fins i tot agències com la Efe, France o Europa Press a vegades publiquen rumors falsos. Jo personalment, recomano els blocs! Queda dit!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
12 comentaris:
Jo crec que tots dos teniu raó :-))
A la xarxa és més fàcil escampar mentides... però és un mitjà boníssim per conèixer notícies certes que potser els diaris "de sempre" no expliquen...
En general, tinc la premsa escrita com a quelcom fiable (altres coses són les interpretacions, comentaris, editorials, opinions, etc. que donin de les notícies) em refereixo a "fets" :-)
I també a la xarxa hi ha llocs d'absoluta fiabilitat :-)
Potser és això que dius que, amb bon criteri, podem saber una mica què hem de creure i què no.
a això del teu amic periodista se li diu corporativisme, jo també recomano els blogs!
Al terme mig hi serà la realitat. Massa diaris (i els seus professionals) són en mans d'una empressa amb motivacions econòmiques molt més fortes que la veracitat. I també massa informació de la xarxa és un pim-pam-pum. Per tant, llegir molt i escollir.
tenint en compta que no hi ha un sol diari ni bloc ni plataforma... imparcial, completament objectiu i bla,bla,bla, el millor és agafar una mica d'aquí, una mica d'allà i no creure's gaire res de res. Tot plegat de la missa no ens n'expliquen ni una milèssima part.
Quina gran veritat la que dius! Aparentment, jo donaria la raó al teu amic, perquè penso que la informació s'ha de treure de les fonts fidedignes. Però llavors hi ha dos temes aquí. Les fonts fidedignes menteixen i manipulen la informació. I l'altre, que la informació que donen depèn molt del color polític al que són afins. A qui hem de creure, doncs? Penso que cadascú ha de ser prou grandet i intel·ligent per creure una cosa o altra, però sempre amb reserves, i mirant de contrastar la informació.
Fa temps, en una conferència de l'Arcadi Oliveras, ens va dir que per saber la veritat cal llegir-se dos o tres diaris, i crear-ne una de pròpia, fruit del propi raonament.
I em va quedar força gravat, però esclar qui acaba llegint-se dos o tres diaris al dia? si amb prou feines en mirem un...
No et pots quedar només amb una font d'informació. S'ha de llegir tot amb un cert distanciament i a poc a poc fer-te la teua opinió.
com més va, més angúnia em fa sentir qui defensa o desprestigia col·lectivitats en "massa";
penso, però, que hi ha veritats refranyeres que perduren i que encara és cert que abans s'agafa a un mentider que a un coix...
si és així, no sé perquè als periodistes "oficials i titulats" els fa tanta por la xarxa; les mentides, en paper o en bytes, s'acaben reconeguent o reconeixent.
I les pors, segueixen demostrant les inseguretats pròpies i les pròpies febleses...
hi ha tantes coses que ningú acaba entenent.
és complicada la imparcialitat.
En un mateix dia veureu com la mateixa notícia uns diaris l'expliquen en cinc ratlles, i no ho expliquen tot. D'altres s'extenen massa. Els titulars poden variar. Buff
Clar que a internet també hi ha molts rumors, mails que són enormes mentides.
Jo em crec poc i ja està, o una mica de cada com deien per aquí.
Mira, crec que en general els blogs parlen més amb el cor. I el cor té més veritats
Com sempre: a tot arreu hi ha de tot! ;) Mentides però també vivències en primera persona de fets d'actualitat. Suposo q tot és aprendre a triar ;)
jeje m'ha fet gràcia perquè tothom defensa el què és seu i aquest senyor ho ha fet, però tu clar que sí, defensa el què és teu i el què tu creus, perquè és molt important el què un creu.
Publica un comentari a l'entrada