A.F. Mummery
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona el piano , la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ress...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Vaig dur la cadira i la corda al riu. La corda, jo i la cadira lligats damunt la sorra, mirant com baixa l'aigua cap a la mar. Un amor ...
13 comentaris:
I si es fa necessari, per complicat que sigui, ho haurem de fer!!
És com la llei de Murphi...
Sempre ens atrau més el que està prohibit...
Doncs fan ràbia aquestes coses!
us prohibeixo entrar al meu blog (a veure si piqueu :))
Pe complicat que sigui ho haurem de fer... sobretot si som tossuts!
Quantes vegades ens provoca fer allò que no podem...
I sort que és així, si no la ciència i la tecnologia no haurien avançat gens.
el risc del que és prohibit és tan temptador
Ah, però jo no interpretava que estés prohibit... jo pensava que aquest "tot indica que no s'hi pot passar" podia ser un camí molt difícil, un pont inestable i mig trencat...
:-)
Es fa necessari per així crear un nou camí, un nou pas?
és això del bon gust de les coses prohibides...
inevitalbe.
una gran veritat!
Tancar la paradeta per amor? Uf, tard o d'hora, segur. Jo ja m'entenc.
Salut,
S.
Publica un comentari a l'entrada