Hi ha una llar on el temps no passa,
un dia van decidir deixar-lo fora
i no deixar-lo entrar mai més.
i no deixar-lo entrar mai més.
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
10 comentaris:
per mantenir intacte allò que els agrada?
vols dir que es pot aturar el pas del temps?
veient la casa està clar que el temps es va aturar a dins
Quina idea!
I viuen feliços... al marge del temps, instants eterns... per penar-hi!
I no es fan mai vells? ;-)
O és que estaven vivint un moment molt feliç, molt feliç i van decidir eternitzar-lo :-)
oh... però i les arrugues? i les canes? i l'encant que dóna el pas del temps als llocs i persones?
em sembla que jo m'hi avorriria...
Doncs quina bona idea van tenir!
una mica inquietant, vénen ganes de mirar a veure que hi ha per la banda de dins :)
Una magnífica llar que desperta molta i molta enveja.
M'imagino que viuríem millor si els rellotges estessin a fora de les cases i no a dins :)
Bon dia!!!!s'aixeca el dia a poc a poc...
Aquesta, doncs, no serà la llar de l'eternitat?? ;)
Publica un comentari a l'entrada