dilluns, 8 de febrer de 2010

el temps a fora

Hi ha una llar on el temps no passa,
un dia van decidir deixar-lo fora
i no deixar-lo entrar mai més.

10 comentaris:

rits ha dit...

per mantenir intacte allò que els agrada?
vols dir que es pot aturar el pas del temps?

Deric ha dit...

veient la casa està clar que el temps es va aturar a dins

Carme ha dit...

Quina idea!

I viuen feliços... al marge del temps, instants eterns... per penar-hi!

Assumpta ha dit...

I no es fan mai vells? ;-)

O és que estaven vivint un moment molt feliç, molt feliç i van decidir eternitzar-lo :-)

elur ha dit...

oh... però i les arrugues? i les canes? i l'encant que dóna el pas del temps als llocs i persones?
em sembla que jo m'hi avorriria...

GEMMA ha dit...

Doncs quina bona idea van tenir!

Clidice ha dit...

una mica inquietant, vénen ganes de mirar a veure que hi ha per la banda de dins :)

òscar ha dit...

Una magnífica llar que desperta molta i molta enveja.

Joana ha dit...

M'imagino que viuríem millor si els rellotges estessin a fora de les cases i no a dins :)
Bon dia!!!!s'aixeca el dia a poc a poc...

joanfer ha dit...

Aquesta, doncs, no serà la llar de l'eternitat?? ;)