Ves al contingut principal

tancat per amor

Segons l'enciclopèdia catalana en l'accepció 4 de tancat diu: Dit del circuit o de l'element del circuit que presenta continuïtat i, per tant, permet el pas del corrent elèctric.

Té altres accepcions la paraula, però aquesta em va bé per intentar entendre què intenta dir-nos un rètol que he vist en una botiga on hi deia Tancat per Amor. I és que suposo que si aquesta persona ha trobat el circuit ideal per on córrer tot el seu circuit elèctric és normal que vulgui tancar.
Estem molt acostumats a veure rètols que diuen tancat per vacances o tancat per defunció i potser, molt potser, algun tancat per jubilació o tancat per casament, però un tancat per amor és del tot original i simpàtic. Espero que aquest circuit que han trobat els electrons enamorats de la persona que ha penjat el rètol no provoqui més guspires de les normals ni cap curtcircuit i pugui mantenir el cartell per sempre més, perquè si un dia torna a obrir, perquè serà?

Comentaris

Joana ha dit…
Et falta el tancat per maternitat. El vaig veure fa poc i també és un bon tancament :)
Bon dia Strip!Tu no tanquis eh?
Carme ha dit…
:) Em pensava que eres tu el que tancava per amor... i si bé em sabria greu que tanquessis, no podria menys que alegrar-me de la causa... No em queda més que desitjar que no tanquis, però si un dia ho fas que sigui per amor...

Bon dia estrip!
estrip ha dit…
esperem que si ho dia descanso, sigui per algun motiu d'aquests. De moment, no m'ha passar pel cap.
elur ha dit…
coses d'aquestes et reconcilien amb els dimarts. gràcies per salvar-me'n una bona part Estrip :)
un petonàs!
el gatot ha dit…
jo, que vaig tenir una base acadèmica física i tecnològica gens elogiable, vaig quedar-me amb poquetes coses del que em van explicar; una d'elles va ser aquesta (en referència als circuits elèctrics, a "voltes" aplicable en altres circumstàncies): tancar un circuit és obrir-lo al pas d'energia.

Una forma senzilla d'explicar el que sembla un contrasentit; només ho sembla.

Com a vegades, cal fer curtcircuits... perquè flueixi l'energia.

obrir, tancar... sempre molt subjectiu!

salut i bons desitjos, estrip.
Anònim ha dit…
Un cop vaig veure un cartell que psoava "tancat per esgotament" (en castellà). Serà tot el contrari del que esmentes!
Assumpta ha dit…
Ostres, que maco!! :-))

No, si un dia tornen a obrir no pateixis, llavors serà que l'amor ja el tindran ben "instal·lat" i tots els circuits funcionant correctament i ben enamorats... ara estan en fase de connexions i tal ;-))
kweilan ha dit…
Ha valgut la pena fer-ne un apunt per compartir aquesta meravella de rètolamb nosaltres. Què bonic i suggeridor és!
Judith ha dit…
També es pot obrir amb amor, no?^-^
XeXu ha dit…
Doncs el trobo molt original, la veritat, i segur que t'ha canviat la cara quan ho has vist. Hi ha millor motiu per tancar, o millor circuit que vulguem tancar que l'amor?
GEMMA ha dit…
Vivim rodejats de poesia, fantàstica sinceritat!
rits ha dit…
m'ha passat com la Carme, per un moment he pensat que el que tancava per amor eres tu!

bonic, molt bonic! potser simplement si torna a obrir és per necessitat d'alimentar aquest amor
Rita ha dit…
Això és poesia pura, estrip... Tancat per amor... què bonic! :-)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...