Ves al contingut principal

la millor frase

Quan llegeixes una frase en un llibre i et sembla molt encertada, li trobes totes les virtuts i penses quanta raó hi ha en el seu significat. Perquè trobem que és tant encertada? Possiblement perquè estem d'acord amb el seu significat i conté un sentit el qual ja intuïm però que no l'havíem llegit mai o no ens ho havien fet veure. Si la sensació es queda aquí, aquesta frase no es tant bona penso jo, perquè no et fa rumiar gaire. Hi ha un altra tipus de frases, aquelles que no entenem, i aleshores, si sents curiositat potser li dones voltes, o sinó, la deixes per impossible. Però aquestes tampoc em semblen gaire bones. Les millors, o en el que m'he trobat últimament i per això penso que són les millors són aquelles que en un principi semblen del primer tipus però no les abandones i les dones com a veritables sinó que conscient o inconscientment hi continues pensat i te n'adones que potser són com les del segon tipus. Aquestes però no les deixes per impossible i hi acabes estan d'acord o en desacord. És aquest fet el que m'agrada, un frase que en un principi et sembla correcte i per tant no hi donaries més voltes, senzillament afirmaries, és perfecte, i quan a una cosa la trobes perfecte no li dones més voltes, li dones voltes a pesar de trobar-la bé i li acabes traient més suc del que semblava, així que és possible que quan te'n vagis a dormir, ja no pensis igual que al matí quan l'has llegida.

Comentaris

XeXu ha dit…
Em sembla que per entendre bé això que expliques ens aniria molt bé un bon exemple.
Carme ha dit…
Doncs jo crec que ho entenc... prou bé... pensaré exemples abans d'adormir-me...

Però no voldria marxar reflexionar que les primeres que dius, les que t'agraden prequè hi estàs d'acord i les entens i no necessites donar-hi més voltes... a vegades tenen un valor afegit. Vull dir que estàs d'acord i potser no ho havies llegit mai, però a més a més et donen una altr a llum sobre aquell tema, un altre punt de vista o una paradoxa... i sense donar-hi més voltes et fan més ric.
Anònim ha dit…
"... i sense donar-hi més voltes et fan més ric."
(Carme)

Com un ametller florit, o com un arbre sec?

Potser més pobres (més buits)? Talment com un arbre sec que tot ho ha donat; que ja no és ardor ni zel, solament el tebi escalf de la darrera ascla.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
sanset i utnoa ha dit…
Una reflexió interessant i encertada.

Si les frases són molt entortolligades m'acostumo a donar per vençut. És com aquells que estudien i teoritzen sobre l'obra de Pollock i en donen mil sentits i en donen mil voltes. Acostumo a pensar que, si habitualment posava un número com a títol dels quadres era per alguna cosa.

Sovint, i això és bo, les frases directes i simples són les que ens fan pensar, i eviten aquell primer filtre de la metàfora que potser no arribem a superar.

*Sànset*
GEMMA ha dit…
Frases que et toquen, que t'aporten, que et modifiquen, que t'enriqueixen, que et fan evolucionar, que t'alimenten, que et sanejen, que et solucionen, i que de manera confortable passen a formar part del que un és!

Una bona estripada.
Clidice ha dit…
és molt encertat el que dius, perquè si et satisfà a la primera no en treus res que no puguis treure d'un horòscop del diari. Del que es tracta és que allò que llegeixis t'ajudi, et faci créixer, et modifiqui :)
myself ha dit…
Molt encertat el que dius. Potser les que ens arriben de debò del primer tipus s'acaben convertint sempre en les del tercer tipus perquè ens fan pensar de debò i ens fan reflexionar sobre allò que ens havia semblat tan lògic... No sé si m'embolico... bé, que estic d'acord amb tu i també amb la Carme. :)
joanfer ha dit…
Jo sóc un fan de les frases i penso que tens tota la raó en la teva reflexió.
Jo em deixo portar una mica pel que em transmet una frase en un moment determinat. Potser avui llegeixo una que m'agrada i prou. Però aquesta mateixa, vista un altre dia, i en funció del meu estat d'ànim o per les vivències que he tingut aquell dia, pot aportar-me alguna cosa més que pugui fer-me pensar o que em remogui per dintre. ;)
Assumpta ha dit…
Ai... em sembla que no ho acabo d'entendre :-(
kweilan ha dit…
Molt complicat encara que les frases depenent del moment en què estem ens influencien d'una manera o una altra.
Deric ha dit…
M'ha costat endrendre què volies dir però crec que he copsat el significat i sí, les millors frases són aquelles que sense adonar-te s'infiltren en el teu subconscient fent que li donis més voltes de les que pensaves en un principi.
estrip ha dit…
Sé que amb algun exemple potser s'hauria entès millor. Però potser no. Tothom podria entendre la frase d'una forma diferent així que he optat per no posar-ne cap.

De totes maneres gràcies per les vostres aportacions.
rits ha dit…
molt interessaant. Crec que mai he ft aquest exercici. Potser no he trobat frases o escrits que em facin rumiar prou i que em canviïn l'opinió, potser no hi he pesnat massa. Però a partir d'ara li donaré importància a trobar allò que em faci venir ganes de donar voltes a allò que em faci curiositat!
elur ha dit…
a mi em va passar amb la frase del post anterior, veus?

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...