nueses

Caminaven pel camí que voltava l'estany, els arbres que deixaven passar només alguns raigs de llum, els que més il·luminaven, anaven marcant un camí que es van decidir a seguir. El soroll de les fulles seques trepitjades posaven la música al passeig i l'entorn sospirava sensualitat. Es van aturar, es van mirar i es van fer un petó que en un instant donat es va convertir en un somriure. Ella va enretirar els llavis i li va preguntar perquè reia. Havia tingut un visió, es va imaginar que mentre li feia el petó l'abraçava nua enmig d'aquest bosc tant selvàtic, i li va proposar fer això mateix, de fet li va proposar en to provocador pensant que no s'atreviria. Però ella no va dubtar ni un segon i es va començar a treure la roba mentre ell l'anava apilonant sobre les seves mans. Es va quedar completament nua, ell se la va mirar amb el somriure inquiet i els ulls desbocats, fins que es va tornar a vestir. Es van tornar a agafar de les mans, es van somriure i van continuar el passeig. Més endavant, quan van deixar el camí enrere van enfilar marge amunt mentre s'esmunyien entre la confusió dels raigs de llum triats per aquells arbres, testimonis de les seves pròpies nueses.