Ves al contingut principal

enlloc

Enlloc i, aquí i ara, poden ser el mateix, diuen que els extrems es toquen, i aquests concretament poden ser extrems. Així doncs quan et preguntin on vas ara, i responguis Enlloc, voldrà dir aquí i ara, em quedo aquí però me'n vaig d'aquí, perquè és evident que si t'ho pregunten és que estàs a punt de marxar, però segons tu, no vas enlloc. Tot sembla una mica complicat d'entendre, es clar que si tinguéssim la llengua anglesa ben integrada ho entendríem de seguida. La paraula Nowhere, que vol dir enlloc està formada per aquestes altres: Now(ara) i Here(aquí). Ara si que s'entén i semblava que no anava enlloc!

Comentaris

Assumpta ha dit…
Has estat parlant amb la meva germana? A ella li encanten tots aquests temes!! :-))

Per què tots els verbs nous que inventem són de la primera conjugació? (aquest tema també li agrada molt)

I buscar paraules catalanes que en castellà siguin ben diferents però que tinguin alguna de la seva "família" que sembli més a la catalana.

Exemple:

PORC - CERDO - PORCINO

ESTIU - VERANO - ESTIVAL

MENJAR - COMIDA - MANJAR

Jejeje... quins jocs tenim, oi? ;-)
Carme ha dit…
je, je, je... m'encanten aquests jocs!
XeXu ha dit…
I suposo que 'enlloc' també ve d'alguna derivació d'aquest tipus. Potser ve de 'en cap lloc'. Però això del Nowhere... no sé, potser tinguis raó, però ara sona tant a 'no where' que ja dona idea de espai i no de temps...
rits ha dit…
l'aquí i l'ara és el més important, el demés, ja es veurà, no hi ha lloc (enlloc) més important que el que estàs vivint aquí i ara mateix.
elur ha dit…
oh, hi ha una cosa que em posa una mica nerviosa i és repetir una paraula i preguntar-te què coi vol dir, d'on surt i perquè se'n diu així i acabar sense saber quina trobar-li cap sentit quan feia menys de mig minut que no qüestionaves el seu significat. (diria que m'he descuidat de moltes comes :P)

Enlloc... en cap lloc... lloc? perquè se'n diu lloc?

ais.

Bon dia! I molt bona reflexió :)
Joana ha dit…
Encara tornarem a anar a escola perquè és evident que no hem après prou...
La meva mare diu :"a n'inllà" per dir "vaig cap allà" que no sé ben bé on és...un lloc indefinit
Bon dia gris, grisot, rònec,humit,trist :)
estrip ha dit…
Assumpta, un joc divertit aquest també.

Carme, no sé que tenen que són divertits eh!

Xexu, no where segurament és la seva arrel, per això la curiositat del now here. Una visió diferent que potser no va enlloc, però m'ha semblat maca.

rits, enlloc millor que aquí i ara. Molta raó!

elur, ho haurem d'esbrinar doncs.

Joana, bon dia, tot i que no ens deixa anar enlloc ni a n'inllà!
Clidice ha dit…
però, al final, anem a algun lloc o no anem enlloc? ^^
kweilan ha dit…
Les reflexions sobre la pròpia llengua sempre són interessants.
Kamen ha dit…
The best thing about the future is that it comes one day at a time
________________
cheap rugs onlinepayday advance loans

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…