dimarts, 2 de febrer de 2010

transformació

A l'escola de sobte s'apagaren totes les llums, el cel ennegrit per un mar dens de núvols, començà a tronar, un llamp va caure al pati i socarrimà la bicicleta del director, la por se'n va anar i es va transformar en unes rialles escandaloses.

9 comentaris:

elur ha dit...

el riure és capaç d'il·luminar l'habitació/ànima més fosca.

:)

Assumpta ha dit...

Conclusió: Els nens no s'aprecien gaire al pobre senyor director :-)

XeXu ha dit...

Això deu ser a can Harry Potter, no?

joanfer ha dit...

Em sembla molt que l'única por que no va marxar va ser la del director imaginant-se tornant a casa caminant, no? ;P

Clidice ha dit...

una bona forma de rebaixar la tensió :P i apujar la del director, no cal dir :)

kweilan ha dit...

Pobre director!

rits ha dit...

i es va fer justícia? com era aquest director? temible?

Saeshmea ha dit...

El riure sempre és cosa bona. Un bon riure és aquell capaç d'estripar la por i trencar els plors i ens millora l'humor en un instant^^ Els nens ho viuen tot sovint això... .. .
Tot i així, allò que fa riure a uns pot fer mal a algú altre... com al pobre director que ha tingut prou punteria per encertar el lloc on anava a caure el llamp per aparcar la bicicleta XD

Kamen ha dit...

The quality of a person's life is in direct proportion to their commitment to
excellence, regardless of their chosen field of endeavor
___________________
cheap rugs onlinepayday advance loans