Un home va comprar un ruc i qui li va vendre el va advertir de la quantitat de menjar que li hauria de donar diàriament. Però el nou propietari va pensar que aquesta quantitat era excessiva i aleshores va començar a donar-li cada dia menys, amb l'idea que s'acabaria acostumant. Tant li va disminuir la ració l'home al burro, que un dia se'l va trobar mort. L'home llavors es va lamentar:
- Quina desgràcia! Si m'hagués afanyat una mica més abans de morir, hauria aconseguit que el ruc s'acostumés fins i tot a no menjar res, però no hi he arribat a temps.
- Quina desgràcia! Si m'hagués afanyat una mica més abans de morir, hauria aconseguit que el ruc s'acostumés fins i tot a no menjar res, però no hi he arribat a temps.
autor desconegut
13 comentaris:
La meva mare sempre l'explicava aquesta història!
La reduïa gairebé a una dita o frase feta, quan algú era massa garrepa o no estava disposat a fer el necessari per a assolir un objectiu la treia.
El ruc de veritat d'aquesta història és el propietari, no pas l'animal!
Quina pena d'amo!
Jejeje el meu pare també coneixia aquesta història... En aquest cas, com diu l'Albert, em sembla que el veritable ruc era l'amo i no el pobre animal...
quin morro el burro morir-se abans d'hora!
L'espavilat aquest es va donar massa pressa a intentar canviar els hàbits de la pobra bèstia. Si en torna a comprar un i ho torna a intentar, que tingui més paciència...
*Sànset*
la gent llegeix la realitat sempre d'acord amb els seus interessos. Com diria aquell: "és u ke ni a" :(
Boníssim.
ben ruc va ser aquest home! llàstima que a més, n'hi ha més d'un d'aquests!!!
no coneixia aquesta història però ve a ser una mica el conte de la lechera, no?
Això és un conte popular "Quan l'havia acostumat a no menjar el ruc es va morir"
Si de cas, no ho provem!
Jo tampoc la coneixia doncs... :P
Quin amo més ruc...
Publica un comentari a l'entrada