Ves al contingut principal

tortuga gegant

"El món és una safata plana sostinguda sobre la closca d'una tortuga gegant"

autor: una senyora en una conferència de Bertrand Russell sobre astronomia.
(ho he llegit a: història del temps de Stephen W. Hawking)

Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
Segons Terry Pratchet a sobre de la tortuga hi ha quatre elefants que són els que aguantes la safata.
Clidice ha dit…
que bé! i quin munt de maldecaps que t'estalvies! ;P
XeXu ha dit…
Ja em semblava a mi... aquesta tortuga ja deu estar velleta, i per això tot comença a fer figa.
Assumpta ha dit…
Sí, és cert el que diu en Jordi... falten els quatre elefants.

Segons la teoria xinesa de l'origen de l'univers, el món és portat per quatre elefants que van damunt d'una tortuga :-)
Carme ha dit…
Una closca de tortuga, que ñes arrodonida i inestable o quatre elefants... qui sap si bellugadissos... com voleu que s'aguanti aquest món? Caurà, al final caurà!
Deric ha dit…
ho havia sentit...
elur ha dit…
i just quan ningú s'ho esperava la tortuga se'ns vol treure del samunt... ditxosa tortuga! espero que ho aconsegueixi i faci via després de tant temps parada!
elur ha dit…
samunt és damunt, of course :P

bon dia!
GEMMA ha dit…
Hola Estrip, em sona aquesta cita. Ara bé, no puc deixar de dir que pot semblar un acudit i em mancaria un dibuix.

PD. La qui també creu que parla més amb si mateixa que amb els demés.
Assumpta ha dit…
Gemma, té una imatge ;-)

http://www.cheloniofilio.com/images/Simbolo-tortugas/index_clip_image008.gif
Assumpta ha dit…
Quina xuladaaaa!! feta a ganxet!!!

http://3.bp.blogspot.com/_uRDTdLMsz8g/SNDcUFf82tI/AAAAAAAACUE/pgNpLIoPYXA/s400/2765440621_bba339c322.jpg
Assumpta ha dit…
I això, encara que no ho sembli... és un pastís de noces (al menys a un blog ho diuen)

http://www.econectados.com/wp-content/uploads/tarta-tierra.jpg
Assumpta ha dit…
I amb aquesta ja ho deixo estar o l'Estrip em declararà persona non grata :-))

http://paradelle.files.wordpress.com/2009/09/turtle-earth.jpg
estrip ha dit…
no espantem a la tortuga doncs...

Assumpta, gran selecció d'imatges, he rigut molt! m'agraden!
Assumpta ha dit…
Deixem la tortuga tranquil·leta jejeje

Gràcies!! Al final tenia por d'estar posant massa coses :-DD
Cris (V/N) ha dit…
Com diu en Jordi, MUNDODISCO :) del Terry, jajajjaa

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…