dijous, 29 d’abril del 2010

epitafi

Quan era adolescent escrivia cançons mentre somiava trobar el gran amor de la seva vida, quan va ser adult va estimar mentre somiava escriure cançons d'amor, i quan es va fer vell podia escriure cançons d'amor i estimar alhora.

I es que a vegades un epitafi pot resumir una vida.

8 comentaris:

rits ha dit...

va anar aprenent durant tota la seva vida.
un epitafi ben bonic

Lluís Bosch ha dit...

La vida es pot veure de moltes maneres, i aquesta n'és una, i tant.

Carme Rosanas ha dit...

:) Doncs, és una bona manera de viure i d'aprendre... i un bon epitafi!

Assumpta ha dit...

Llavors va aconseguir el que volia, què bé! :-)

Sergi ha dit...

La vida és un aprenentatge continu. Llàstima de no aprendre-ho abans per gaudir-ne més temps.

Barbollaire ha dit...

XeXu, de fet ho sabem de sempre...

El que passa és que l'edat i la vida posen les coses al seu lloc i es quan entenem que té realment importància, que es va trobant pel camí.

És quan aprenem i entenem que l'important del viatge és tot el camí que fem i les coses que trobem i que això, i sols això, fa gran l'arribada.

sànset i utnoa ha dit...

Doncs és un gran epitafi.

*Sànset*

myself ha dit...

Doncs quin camí més bonic.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...