Avui tenia teràpia, i li feia mandra anar-hi com cada dia a excepció del primer quan s'hi va apuntar. Les primeres setmanes estava feliç perquè creia que això l'ajudaria, i aquesta creença el va portar a reduir considerablement el seu consum d'alcohol. Va deixar aquell whisky doble del matí i el cigaló de després de dinar, va canviar el vi de la nit per aigua amb gas, i quan els caps de setmana anava de festa va passar-se dels combinats a la cervesa. Però un dia al cinema, mentre mirava aquella pel·lícula d'espies i dobles espies que començaven el dia amb whisky del més car, repetien a mig matí i abans de dinar, continuaven amb les reunions de la tarda, sopaven amb aquelles noies exuberants acompanyats dels vins més cars i després ja a l'habitació, treien del moble bar l'estrella de la nit, va pensar que ell també volia gaudir de tot això i no només va tornar al consumir el que havia deixat, sinó que ho va incrementar. Després va llegir la notícia i va pensar que potser ell entraria en les estadístiques.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
6 comentaris:
i després navegant navegant amb el tema al cap va hi em trobo aquest video, a casa d'un que diu que es blogger...
Amb l'alcohol s'ha d'anar amb mesura, i no ens podem deixar portar, ja que sempre, sempre porta problemes.
L'alcohol pot arribar a ser un desastre... per un mateix, pels demés... i no tan sols aquestes estadístiques d'accidents de cotxe. No cal conduir per destrossar-se la vida o destrossar la dels altres per culpa de beure massa.
No, no sóc cap radical en aquest tema... de ben joveneta bevia cervesa i em segueix agradant, però en bec tan sols de tant en tant... a l'estiu, ben fresca, m'encanta... però mai a la vida m'he emborratxat perquè no li trobo cap sentit ni cap gràcia a no recordar el que has fet el dia abans...
Al llarg de la vida he conegut dues persones amb problemes d'alcoholisme, ambdues ho van reconèixer i ambdues van seguir tractament... i no val la pena jugar-se-la. Una d'elles té problemes de memòria (i té la meva edat) com a seqüela... L'altre, també de la meva edat, ha tingut més sort en quant a salut... però va tenir moltíssims problemes de feina.
--------
M'agrada que un bloguero digui amb orgull "Sóc blogger" ;-))
Ser conscient d'això últim que expliques, de que potser entrari a formar part de les estadístiques, pot ser un primer pas per tornar a superar-ho. No hi ha res pitjor que tornar a caure en allò que t'ha pogut destrossar la vida. N'hi ha coses que sempre estaran per sobre de cadascú...
No per tothom és fàcil viure amb el munt de vicis i coses dolentes que ens envolten...
Publica un comentari a l'entrada