dijous, 8 d’abril del 2010

respirar-te

Entre Blanes i Cadaqués, entre la tramuntana i el llevant, entre els núvols i les muntanyes i a la primavera, el Sol es pon groc vermellós, enfilant el capvespre, darrera la terra garrotxina. Paro el cotxe de camí a casa, i a l'immens prat de soja groc verdós, em planto dempeus amb les mans ben obertes com un espantaocells, fent d'antena per assaborir els milers de colors. I amb el gest simple de desfer-me els cabells i sentir la tibantor per efecte del vent, sento la vida i sento la terra, i em sento a prop de l'amor. No hi ha distàncies si la terra gira i en aquest punt on jo respiro ara i prenc un alè, sóc capaç de sentir-hi el teu respirar.

14 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostres, què maco!!... I ja està... què més puc dir? No hi puc afegir res més... aplaudir-te :-)

estrip ha dit...

gràcies Assumpta!
respirem les postes de Sol que valen molt la pena!

Déjà vie ha dit...

waw. mencanta.

Sergi ha dit...

De vegades l'amor ens fa fer coses d'aquestes, no sabem per què, però estem fent el ximple d'alguna manera, i ens sentim tan bé fent-ho!!

Carme Rosanas ha dit...

Xexu, si et plau... el ximple! Quines coses de dir!

Si això és una de les coses més sàvies que es pot fer!

Quan ens fas un curs per aprendre d'aquestes coses, estrip?

i en Xexu si apuntarà, però si si apunta... l'has de fer repetir coma mínim un parell de cops!

myself ha dit...

Magnífic! Sembla que et disposis a cridar d'alegria i felicitat enmig del vent i cantant, al mateix temps, a la vida.

Carme Rosanas ha dit...

Volia dir... que no sé si en Xexu s'hi apuntarà... però si s'hi apunta... l'has de fer repetir ;)

sargantana ha dit...

quina sensacio...
esgarrifa.!!
pero es una maravella
felicitats!!
jo en vull apendre tambe

Barbollaire ha dit...

sentir amb tot...
obrir el porus i que els dins s'omplin de vida i colors
d'aire i silenci
de capvespre i somriures

i recordar que com va dir aquell:
"Voici mon secret. Il est très simple: on ne voit bien qu'avec le cœur. L'essentiel est invisible pour les yeux."
Le Petit Prince - Antoine de Saint Exupéry


jo també m'apuntaria al curs...

;¬)

neus ha dit...

a la terra garrotxina... n'hi ha una que es mor d'enveja. bé, ara sóc en terres gironines ;)

és una delícia aquest post Estrip. Per molts anys!!!!

Núr ha dit...

Preciós, estrip!

Feia dies que no et llegia i m'ha encantat que aquest fos el primer!

Espero que s'hagi tret les sabates per sentir la terra i l'herba entre els dits... :D

joanfer ha dit...

Només poden sortir paraules tan màgiques d'un indret com l'Empordà...
Preciós! ;)

rits ha dit...

quin post tan bonic!!!! continua respirant profund i serà ben aprop del teu cor!!!

Efrem ha dit...

l'amor i la terra es (con)fonen sovint

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...