Ves al contingut principal

allò que espera

Què hi fa un llibre encara per desembolicar en una estanteria? Un llibre que hi deu portar uns quants anys i que la coberta és personalitzada pel cercle de lectors. Deuria ser un d'aquells regals que et fan quan t'apuntes al club, segur. L'anell de ferro de Jaume Fuster, em pregunto si algun dia algú el desembolicarà i se'l llegirà.

A vegades passa que tens coses pendents i les vas deixant, les vas deixant per més endavant, perquè no et venen de gust fer, o perquè passes al davant altres prioritats. Això pot passar a lectors amb un llibre esperant a l'estanteria o a escaladors amb una muntanya a prop de casa i encara sense coronar.

Al final allò que espera es pot convertir en quelcom especial, en inassolible o en carregós si ens hi obsessionem.

Comentaris

instints ha dit…
jo sóc de la comarca i encara no he fet el Pedraforca. És greu, però així és. Aviam si aquest any... Petonets!!
XeXu ha dit…
Tens raó en la frase final, aquella petita paret que, no sabem per què, no podem escalar. Però de totes maneres, un llibre sense desembolicar està molt malament. Treu-li el precinte, i després deixa'l a l'estanteria igualment, però almenys que respiri!
Assumpta ha dit…
Mare meva, quin comentari tan dolç en XeXu... si m'hi apunto! Al menys que respiri, pobret ;-))

A més... qui sap?... però em sembla que hi ha possibilitats que, si el treus del seu embolcall, quan el tinguis a les mans, la curiositat per adentrar-te dins l'història guanyarà i el llibre serà feliç perquè serà llegit (els llibres els agrada ser llegits, eh?) :-))
kweilan ha dit…
És cert el que dius...el pas del temps fa que una petita cosa esdevingui feixuga. Bona reflexió. M'apunto a això de desembolicar el llibre.
rits ha dit…
doncs si, quan vas deixant les coses per més endavant cada vegada es fan més feixugues d'afrontar.
tinc algun llibre d'aquestos.... li treuré el precinte, va...
Carme ha dit…
Ho entenc ... comences a veure-ho com una cosa pendent... com una obligació... com una cosa feixuga... i al final no tens gens de ganes de llegir-lo.

Au, va, home, que t'ho ha demant tothom. Desembolica'l! :)
Assumpta ha dit…
Atenció!!!

Recollida de signatures.

Que l'ESTRIP desemboliqui el llibre quan més aviat millor.

Els llibres també necessiten respirar.

APDDDDLARL


(Associació pro defensa dels drets dels llibres a respirar lliurement)

:-))
estrip ha dit…
EL DESEMBOLICARÉ !!!
3-G The Poet ha dit…
You have an amazing blog, it is really very awesome, if you’re interested here is the link to my blog of poetry, it would be awesome if you could check it out and follow if you like.

http://thehumanicana.blogspot.com/

Or my facebook page

http://www.facebook.com/pages/Poetry-By-Grant-Grey-Guda/399397276060?v=wall

Hoping you have a wonderful week filled with inspiration and laughter,
Grant-Grey
elur ha dit…
jo en tinc un d'embolicat sobre la taula... i m'atreviria a dir que des del gener que hi és! no sé ni quin llibre és...
Assumpta ha dit…
Eeeeei, ha dit que el desembolicarà!! Jejeje Iupiiii ;-))

Elur ara tu!! :-))
Deric ha dit…
a mi em passa amb els dvd i llavors sóc jo qui els desembolico
joven ha dit…
hi, you have nice blog.. u can view also mine..http://akoniwares.blogspot.com
zel ha dit…
Ja, i no només amb llibres, a mi em passa amb coses de casa, que les deixo, les deixo, i al final potser tindré rosegadors dins... o arnes, o...bufff

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...