Què hi fa un llibre encara per desembolicar en una estanteria? Un llibre que hi deu portar uns quants anys i que la coberta és personalitzada pel cercle de lectors. Deuria ser un d'aquells regals que et fan quan t'apuntes al club, segur. L'anell de ferro de Jaume Fuster, em pregunto si algun dia algú el desembolicarà i se'l llegirà.
A vegades passa que tens coses pendents i les vas deixant, les vas deixant per més endavant, perquè no et venen de gust fer, o perquè passes al davant altres prioritats. Això pot passar a lectors amb un llibre esperant a l'estanteria o a escaladors amb una muntanya a prop de casa i encara sense coronar.
Al final allò que espera es pot convertir en quelcom especial, en inassolible o en carregós si ens hi obsessionem.
A vegades passa que tens coses pendents i les vas deixant, les vas deixant per més endavant, perquè no et venen de gust fer, o perquè passes al davant altres prioritats. Això pot passar a lectors amb un llibre esperant a l'estanteria o a escaladors amb una muntanya a prop de casa i encara sense coronar.
Al final allò que espera es pot convertir en quelcom especial, en inassolible o en carregós si ens hi obsessionem.
12 comentaris:
jo sóc de la comarca i encara no he fet el Pedraforca. És greu, però així és. Aviam si aquest any... Petonets!!
Tens raó en la frase final, aquella petita paret que, no sabem per què, no podem escalar. Però de totes maneres, un llibre sense desembolicar està molt malament. Treu-li el precinte, i després deixa'l a l'estanteria igualment, però almenys que respiri!
Mare meva, quin comentari tan dolç en XeXu... si m'hi apunto! Al menys que respiri, pobret ;-))
A més... qui sap?... però em sembla que hi ha possibilitats que, si el treus del seu embolcall, quan el tinguis a les mans, la curiositat per adentrar-te dins l'història guanyarà i el llibre serà feliç perquè serà llegit (els llibres els agrada ser llegits, eh?) :-))
És cert el que dius...el pas del temps fa que una petita cosa esdevingui feixuga. Bona reflexió. M'apunto a això de desembolicar el llibre.
doncs si, quan vas deixant les coses per més endavant cada vegada es fan més feixugues d'afrontar.
tinc algun llibre d'aquestos.... li treuré el precinte, va...
Ho entenc ... comences a veure-ho com una cosa pendent... com una obligació... com una cosa feixuga... i al final no tens gens de ganes de llegir-lo.
Au, va, home, que t'ho ha demant tothom. Desembolica'l! :)
Atenció!!!
Recollida de signatures.
Que l'ESTRIP desemboliqui el llibre quan més aviat millor.
Els llibres també necessiten respirar.
APDDDDLARL
(Associació pro defensa dels drets dels llibres a respirar lliurement)
:-))
EL DESEMBOLICARÉ !!!
jo en tinc un d'embolicat sobre la taula... i m'atreviria a dir que des del gener que hi és! no sé ni quin llibre és...
Eeeeei, ha dit que el desembolicarà!! Jejeje Iupiiii ;-))
Elur ara tu!! :-))
a mi em passa amb els dvd i llavors sóc jo qui els desembolico
Ja, i no només amb llibres, a mi em passa amb coses de casa, que les deixo, les deixo, i al final potser tindré rosegadors dins... o arnes, o...bufff
Publica un comentari a l'entrada