Ves al contingut principal

robin posseït

El príncep de la guerra és el nom que jo li donaria ara al príncep dels lladres, altrament anomenat Robin Hood després de veure l'última pel·lícula dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Russell Crowe. Un Crowe que a la primera primera aparició ja se'l veu antipàtic i a les antípodes del que hauria de ser el Hood divertit i astut. Però el pitjor de tot, no és que dibuixin en Robin amb un altre caràcter, sinó el bèl·lic argument de la pel·lícula. Guerra entre anglesos i francesos, i crueltat a dojo amb un Robin Hood més semblant a un posseït d'una pel·lícula de zombies que a un personatge admirat pels nens gràcies a la seva bondat. En fi, que si li canviessin el títol per La Conquesta de'n Joan sense Terra, ja faria el fet.

Ah! i no parlo de la Marian perquè li esguerraria el final a qui la vulgues veure. Per mi un nyap!

Comentaris

Rita ha dit…
Bé! Tampoc pensava veure-la i així no tinc la sensació d'haver-me perdut res... :-)
Goculta ha dit…
Amb el precedent de Gladiator que esperaves?
elur ha dit…
a mi que surti en Crowe en una pel·lícula ja és motiu suficient per no mirar-la, pot ser tan bon actor com vulguin però jo no puc.
XeXu ha dit…
Jo no l'he vista ni tinc massa intenció, però ja només veure el Russell Crowe allà és perquè se't passin les ganes...
myself ha dit…
Doncs res, tampoc tenia intenció de veure-la. Em treus un pes de sobre dient-me que no val la pena. (amb aquestes pel·lícules sempre penso: i si era bona?!)
rits ha dit…
oooooh, quina llàstima, mira que sonava bé, però no ets el primer que sento que no li ha agradat.

sense ser una gran peli: El príncep de Pèrsia. Compleix amb tot el que es demana d'una peli d'acció per no pensar, fins i tot rius i passes una bona estona (tenint clar el que vas a veure, esclar. Una peli Disney). I el noi, és més simpàtic (i més guapo!). la noia.... no sé jo, la Cate Blanchett diria que està més ben valorada.
Assumpta ha dit…
Jo no vaig quasi bé mai al cinema... però mira, està bé saber aquestes coses :-)

Avui en dia tot va així... quanta més sang i fetge, millor... Una pena, la veritat.
instints ha dit…
No l'he vist i crec que no ho faré. Em quedo amb la primera versió. Un petonàs!!
kweilan ha dit…
A mi m'agrada el tema i ja n'he vist unes quantes i sempre he disfrutat amb aquest personatges. Però, clar, me l'imagino molt diferent a aquest que comentes tu.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...