Ves al contingut principal

tries

Al món hi ha persones que trien i persones que es deixen triar. N'hi ha que trien parella i n'hi ha que són triats. N'hi ha que trien amics i n'hi ha que són triats. N'hi ha que trien el camí i n'hi ha que el camí els tria a ells. No sempre és millor ser qui tria, ni sempre és pitjor ser triat. Hi ha moments per ser a qualsevol de les dues bandes... només cal triar-los.

Comentaris

elur ha dit…
i n'hi ha que no podem escatir de cap de les maneres si som dels que triem, destriem, som triats o destriats. O tot plegat o res de res.
Carme ha dit…
Tens raó, hi ha moments per tot!
Rita ha dit…
I a vegades triem i d'altres ens deixem triar. Tot depèn de tantes coses... :-)
Clidice ha dit…
així, doncs, tots acabem triant ;)
XeXu ha dit…
Cansat d'esperar que algun camí o algú em trii, jo he mirat d'anar fent les meves tries, i no sempre ho he fet bé.
Assumpta ha dit…
Ostres... està molt bé aquest escrit. És d'aquells que s'han de llegir varies vegades.

... només cal triar-los... o que et triïn, clar ;-)
Núr ha dit…
Si som els que triem, cal que acceptem el que hem triat. I en cas que siguem triats, si no ens agrada, podem triar "destriar-nos"... no???
sargantana ha dit…
don que pensar tot aixo...
Joana ha dit…
triar i destriar tampoc és el mateix!
Sempre ens fas pensar!
rits ha dit…
no és fàcil triar... i deixar que triïn,.... et pots quedar plantada esperant.
Deric ha dit…
exacte, segons què cal triar-ho tu, i segons què cal deixar que et trii, depèn de què sigui i del moment
Lydia ha dit…
nice blog & good artwork. You have beautifully maintained it, you must try this website which really helps to increase your traffic. hope u have a wonderful day & awaiting for more new post. Keep Blogging!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…