Va anar al banc a cobrar el xec que li permetria passar uns dies més. La noia que el va atendre, amb un somriure immaculat i una simpatia que gairebé semblava natural, el va informar que li cobraria un euro per despeses de comprovació de la signatura. Es va indignar, i li preguntà si eren normes només d'aquell banc o això es cobrava a tot arreu. -A tot arreu, digué la simpàtica caixera. I donat que al poble no hi havia una altra oficina d'aquella entitat, claudicà i digué: -endavant doncs.
Després hagué d'ensenyar-li el document d'identitat però com que li havia deixat al gestor per uns assumptes familiars, li va donar el carnet de conduir. La noia se'l va mirar, i amb més extraordinària simpatia encara, li digué: -Ho sento, necessito el dni, aquest no em serveix. Va preguntar perquè, va mirar de convèncer-la que necessitava el diners ja, que eren seus i que els volia; però no va haver-hi manera. La resposta sempre fou negativa i quants més no deia, més simpàtica era.
Mentre sortia de l'oficina, a la pantalleta instal·lada a l'entrada, anunciaven que els beneficis d'aquell trimestre eren un cent dotze per cent més que el mateix trimestre de l'any passat. Sort que no ho va sentir, sinó hagués tornat a entrar.
Després hagué d'ensenyar-li el document d'identitat però com que li havia deixat al gestor per uns assumptes familiars, li va donar el carnet de conduir. La noia se'l va mirar, i amb més extraordinària simpatia encara, li digué: -Ho sento, necessito el dni, aquest no em serveix. Va preguntar perquè, va mirar de convèncer-la que necessitava el diners ja, que eren seus i que els volia; però no va haver-hi manera. La resposta sempre fou negativa i quants més no deia, més simpàtica era.
Mentre sortia de l'oficina, a la pantalleta instal·lada a l'entrada, anunciaven que els beneficis d'aquell trimestre eren un cent dotze per cent més que el mateix trimestre de l'any passat. Sort que no ho va sentir, sinó hagués tornat a entrar.
16 comentaris:
El més simpàtic dels bancs, molt més que les seves caixeres, són els seus beneficis.
Al menys agafaria un d'aquells fantàstics caramelets que regalen, no?
Aquesta és la vergonya més gran de la crisi: els bancs! Ells mai hi perden i a sobre protegits pels Governs.
Ostres! 1 euro de comissió per això! Ja només faltaria això!
Aquesta caixera, però, no crec que hagués pogut participar gaire dels espectaculars beneficis de l'entrada. Tot s'ho devien quedar els de dalt!
Repulsivament realista... Aaaagggghh!!!
No hi ha dret :-(
Albert... No t'han cobrat mai comissió per pagar-te un xec? A mi sí... si no és de la mateixa entitat ho fan així ells... un euret, un altre euret, comissió de manteniment, comissió per la targeta, comissió de correspondència i totes les que vulguin inventar...
estem rodejats... i haurem de fer-hi alguna cosa.
revolució!
queda bé dir-ho, è? però ens tenen tan agafats, tan atrapats...
És una vergonya tants beneficis quan la gent normal anem cada vegada a menys.
Ah, jo m'hi vaig trobar un cop, també, caram, cal portar el passaport!
i totes les comissions que s'empesquen i gairebé no veus!
de vegades millor no veure-ho, preò a final de mes si que es veu, si
Ara entenc jo com és que quan vaig anar a cobrar un xec no em van donar els diners que m'havien de donar... I jo que em pensava que per un euro no em valia la pena anar a reclamar, que encara hauria sigut error meu o error d'interpretació dels números... Santa innocència! I resulta que potser era comissió! Iaaix. M'has obert els ulls estrip. Maleït banc!
Haurem de tornar a posar els calés a sota els rajols :)
Sempre cobren comissions... haurem de fer cas a la Joana i posar els calés sota la rajola...
Si tens poquets calers, surt MOLT MÉS a compte guardar-los a casa. Ho dic de veritat.
Ara bé, si tens grans quantitats, llavors et tracten com a un rei...
aquest matí hi havia el director (bé, he deduït que l'era) de la nova caixa Unim (unim els nostres beneficis a costa dels nostres clients)... m'ha fet tanta angúnia escoltar-lo mentre planyia les pobres caixes que estan suportant tanta pressió... si és que... som uns desconsiderats, pobre gent.
Assumpta jo això no ho diria gaire fort, t'arrisques a tenir "visites". I si, són el que són, el vaixell insignia del capitalisme, però penseu en la que ha de somriure mentre diu el que diu, sense cap ganes, per poder pagar la seva hipoteca i les seves comissions. Que després passa el que passa i tothom troba normal que a Grècia morin en un incendi treballadors. Perquè eren treballadors, encara que ho fessin en un banc.
Jo una vegada vaig anar a cobrar un xec a una oficina de la caixa que havia emès el xec. Em van dir que, malgrat que era la mateixa entitat, com que no era l'oficina emissora em cobrarien comissió (em sembla que era una mica més de dos euros). Li vaig dir que "no-gràcies!" i vaig agafar el metro i el ferrocaril (0,75 cèntims) per anar fins a l'oficina emissora on em van pagar el xec trinco-trinco i sense comissions! :)
A mi em fan això, Nur, i l'escàndol que els hi faig allí mateix surt al diari... Una mateixa entitat!! Però que coi s'han pensat aquesta gent??
Sí, ja ho vaig pensar, Clídice, però ho deia per dir!! :-DDD ... jo sóc de les desgraciades que cada mes perd diners amb la Caixa precisament per les ditxoses comissions. La paraula "interessos" no sé pas què vol dir...
Publica un comentari a l'entrada