divendres, 21 de maig del 2010

la màquina del temps

No em deixen de sorprendre les notícies relacionades amb la ciència i que segons els articulistes, periodistes o els mateixos inventors, ens han de canviar la manera de viure: organismes artificials o vida artificial, micro-aparells inserits al cervell per controlar la casa, l'ordinador o el cotxe; o inserits als ulls per veure-hi amb tota mena de descripcions; o aquells relacionats amb les olors, el tacte, i fins i tot, amb les emocions. (Quina por! i quina emoció!)

Però la raó de la meva sorpresa no és el que poden arribar a fer aquests invents, sinó la gran difusió que en fan al principi, però que al final, l'únic que acabem veient i tenint, són aparells mòbils per telefonar i connectar-se a internet amb milers d'aplicacions, memòries de més capacitat amb menys volum, processadors amb més velocitat de càlcul, càmeres de fotografiar amb més megapíxels, o fins i tot, fulles d'afaitar amb una fulla més i un tallat més perfecte. Per no dir els xampús més evolucionats del món i les cremes reductores de grassa més eficaces del mercat. Però, per quan aquests nous invents? Amb la màquina del temps tindria la resposta!

6 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Possiblement només funcionen les coses a les quals se'ls troba una oportunitat al mercat. Aquesta deu ser la raó de tot plegat. Els arqueòlegs visionaris afirmen que els grecs havien inventat la màquina de vapor, però no la van voler extendre perquè no els feia falta: tenien una força molt barata i abundant, que eren els presoners de guerra.

Sergi ha dit...

Et crido a la calma. Tenim una capacitat il·limitada, però tot al seu temps. S'han de valorar moltes coses abans no puguin veure la llum alguns ginys, almenys a nivell usuari. Pensa que de vegades la tecnologia hi és, però potser nosaltres no estem preparats.

Rita ha dit...

També s'ha de tenir en compte a quins "usuaris" va adreçat cada tipus d'"invent". No és el mateix un telèfon mòbil d'última generació que la notícia d'avui.

Tot i així, quan jo anava a l'escola, fa uns quants anys d'això ja, se'ns parlava per exemple de l'ADN, però era com Déu, ningú l'havia vist ni tocat, i mira ara com està pràcticament a l'abast de tothom per uns pocs euros.

Carme Rosanas ha dit...

Amb la màquina del temps tindries algunes respostes, segur! :)

zel ha dit...

Jo penso que em moriria de l'espant, si accedia a la màquina del temps....

Assumpta ha dit...

(Venc màquina del temps. Econòmica. Límit de viatge: 500 anys + o -)

:-))

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...