Ves al contingut principal

quota

Al fons estirat sobre una banqueta el més gros puja i baixa una barra de ferro amb uns pesos de color vermell als extrems. A tocar del seu cap, el de la samarreta carbassa llampant l'anima, li compte les vegades que puja i baixa, i en les que ja no pot, l'ajuda. Mentre, al davant la noia dels escalfadors blancs exercita els adductors asseguda en un seient articulat dissenyat especialment per això. Els dos nois ara descansen i se la miren. Al costat dels dos gran miralls, el de la cinta al cap pren una pesa amb cada mà i els mou rítmicament amb un petit acompanyament del tronc. Està concentrat de cara al mirall mirant-se els bíceps com s'inflen i es desinflen, orgullosament. A l'altre banda de la sala una parella jeu a terra després d'esgotar-se fent unes sèries d'abdominals. I al mig, damunt unes cintes, tres noies corren sense moure's de lloc i mirant atentament uns televisors que pengen del sostre. Al costat de l'escala se senten algunes rialles barrejades amb els sons del repicar dels metalls, que tenen les estrafolàries màquines. I a l'exterior, darrera la barra, el musculós cambrer prepara uns batuts de diferents colors per a tres nois que esperen a la taula llegint el diari esportiu. I, a cap d'ells importa si la borsa puja i baixa i també fa múscul, si a fora encara plou o si les indemnitzacions per l'apagada del març valen només una quota de gimnàs.

Comentaris

Carme ha dit…
Això pretén fer-me tenir mala conciència per no anar al gimnàs?

:)

Va, millor admiració per descobrir que tu si que hi vas! Potse r se m'encomana alguna cosa, el tornaré a llegir...
Lluís Bosch ha dit…
M'hauria agradat més amb una mica de menys de pressa, en fi, és el mal del blogs, que sempre ho fem tot amb poca revisió.
XeXu ha dit…
Ai, quins temps aquells del gimnàs. A aquests tan musculats que vesteixen robes (petites) i llampants nosaltres els solíem anomenar 'antiboires'. Suposo que pel de darrere del cotxe, que només serveix per cridar l'atenció.
Assumpta ha dit…
Et vas quedar sense llum al març i amb el que t'han donat només pagues l'entrada al gimnàs? Doncs això deu ser poc, no? Ho sento...

Mai a la meva vida he anat a un gimnàs (i, veient el resultat, potser millor que sí que hi hagués anat...) :-))
elur ha dit…
Espero que ahir no et tornessis a quedar a les fosques per 'culpa' del gran temporal de vent i pluja, com que a l'Empordà no hi esteu gens acostumats al vent...
Assumpta ha dit…
Hola!! Vinc de ca la Kudy... està intentant deixar-te un comentari però no sap per què no pot escriure al teu blog.

Demana si series tan amable de passar un moment per casa seva.

Si cliques aquí et teletransportaràs directament al seu blog FIIIIIIIIIUUUUUUUU

No pateixis que tenen llum, eh? ;-)))
Rita ha dit…
Hehehe aquesta Assumpta és un "terremoto"!

Potser són més feliços amb els seus muscles i passant de tot... Ves a saber...
Anònim ha dit…
Well done is better than well said.
Anònim ha dit…
Splendidly done is well-advised b wealthier than extravagantly said.
Assumpta ha dit…
L'Anònim ha tingut una llarga nit d'insomni... pobre.
estrip ha dit…
L'anòmin s'ha superat a cada comentari!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…