dilluns, 31 de maig del 2010

reptes

Un Josep va preguntar-li al seu amic Jordi:
- Que està castigat en Marc que cada dia a l'hora del pati dona voltes a la pista de futbol?
- No, no ho està però s'ha proposat fer 300 voltes i em sembla que ja n'hi falten poques, en Quim és allà que les hi conta.

Quan els alumnes més competitius de l'escola es van assabentar del que volia fer en Marc, van començar a fer el mateix amb la intenció d'atrapar-lo i donar encara més voltes que ell. Així que durant setmanes i setmanes hi van haver no menys de deu nens, que cada dia a l'hora del pati, donaven voltes a la pista de futbol per ser els que més voltes hi donaven. N'hi han alguns que van passar de mil, però cap va atrapar a en Marc disposat a defensar sempre el seu repte personal tot i semblar poc útil.

7 comentaris:

kweilan ha dit...

Està bé marcar-se uns objectius...el que és curiós és els altres com poden afegir-s'hi. M'ha recordat Forrest Gump.

Sergi ha dit...

Competint ja de ben petits. Suposo que la societat ens hi empeny. Però jo no sóc qui per parlar, ja que sempre competeixo amb mi mateix, i de retruc, amb els altres.

zel ha dit...

Jo m'hauria mosquejat, no m'agraden les competicions! Però vaja, si ells disfruten...

Anònim ha dit...

"Però vaja, si ells disfruten..."
(Zel)

No hi veig veritat i caldria demostrar-ho, zel! Perquè sóc del parer que ni el mereixements consolen de debò.

Qui pot disfrutar sospesant mèrits?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Joana ha dit...

Reptes i exercici físic... No està malament!

Deric ha dit...

potser era poc útil però segur que acabaria sense cap "mitxelin" al cos!

Assumpta ha dit...

Ostres!! Tampoc vaig veure aquest? Uhmmm... Vaig canviar la configuració de la meva roda de blogs a la barra lateral... Ho hauré de tornar a deixar com estava.

Trobo que els altres tenien molt poca imaginació. Tan sols mirar de superar al Marc, però no proposar-se res nou.

En Marc sempre serà el pioner ;-))

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...