dimecres, 9 de juny de 2010

el llençol

Mig adormida va obrir els ulls, va sortir del llit i va anar direcció al lavabo, poques vegades són les nits que no s'ha d'aixecar. No es va fixar qui tenia al costat del llit, però quan va tornar, amb els ulls una mica més oberts el va veure allà estirat amb el llençol al llindar d'aquella cintura i a l'extrem dels extrems. Abans de tornar a estirar-se al seu costat el va observar, els seus ulls parpellejaven amb lentitud com si es passegessin remuntant, ara un ara l'altre, els petits i harmònics abdominals que se li marcaven. Fent camí amb la mirada pujava en una línia recte perfecte entre els dos pectorals, resseguint la tràquea, pujant pel coll i arribant a aquells llavis que així adormits i immòbils, despertaven els seus. No ho va poder resistir, i tot i estar mig adormida, es va posar les mans a les vores de la camisa de dormir i l'estirà amunt. Entrà a poc a poc al llit per no despertar-lo, es va posar de genolls al seu costat i va estirar ben lentament i un mica més avall el llençol. Tota ella tremolava, i amb el temps aturat, s'hi va anar jaient a sobre, fins a recolzar el seu cap a sobre del seu pit i escoltar-li els batecs pausats del cor.

Es va encendre l'emissora de ràdio que la despertava cada matí, la camisa de dormir a un costat, el llençol als peus i la mirada il·luminada van fer que no li costés gens llevar-se. Va anar cap al bany, obrí l'aigua calenta de la dutxa i el vapor que impregnava el mirall li va mostrar el missatge:

Res és un somni
si el teu somni i el meu
reposen sempre,
dins el mateix llençol.

10 comentaris:

Carme ha dit...

estrip... és preciós... no sé que dir, aquest final emociona i tot!

Joana ha dit...

Despertar-se així...regals, petits però intensos :)
Avui aniré a dormir més d'hora :)

XeXu ha dit...

És un escrit molt maco, molt intens. M'ha agradat molt i coincideixo que aquest final és espectacular. Quin crack.

S.N. ha dit...

quina creu anar-se'n a dormir si no tens un amor que escalfi el llit.
De vegades els contactes corporals més "tontos" són els que més endins ens arriben...aix...

Albanta ha dit...

Deliciós!!

Clidice ha dit...

la millor manera de dir és no dient, i ho has fet a la perfecció :)

khalina ha dit...

a mi també m'ha agradat molt! Es preciós!

kweilan ha dit...

Què bonic! Preciós!

rits ha dit...

oh, oh, oh!
és preciós!!

estrip ha dit...

Com que donar les gràcies no es pot insinuar, ni no dir sense dir: Gràcies, content de que us agradi.