dimecres, 30 de juny del 2010

amplificació

L'aigua de mar a part de les seves propietats refrescants per aquells que passen calor, curatives per aquells que es recuperen d'alguna lesió, visuals per aquells que els agrada l'observació dels cossos humans o relaxants per els qui no passen molt bones nits, també posseeix una propietat de caràcter amplificador. M'explico: si dues persones estan enamorades i estan dins l'aigua fent-se carícies i jugant, semblen encara més enamorats; si una família feliç on neden plegats pares i fills, o juguen amb una pilota dins l'aigua i riuen, encara semblen més feliços; si uns amics del col·legi fan l'animalot tirant-se de cap, en planxa i en bomba, esquitxant-se i cridant, encara semblen més amics; si un/una adolescent està boig per un/una altre/a adolescent quan veu aquest seu amor platònic entrar i sortir de l'aigua, la bogeria s'amplifica; o una àvia amb els seus nets; o un solitari sol amb la seva tovallola i el seu llibre; etc, etc... Amplificació!

13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Passaràs a la història per aquesta descoberta.

Aquest cap de setmana mateix aniré a amplificar unes quantes coses que em calen... genial, estrip!

Joana ha dit...

També el sol distorsiona una miqueta i ho amplifica tot, tot.

Sergi ha dit...

Sí, no podria ser una mica d'insolació això? O potser és que això passa des que no vaig a la platja, que ja fa molt!

GEMMA ha dit...

Ei Estrip, veig que tots dos aboquem una coincidència amplificant!

Les Coses són com Som ha dit...

doncs ara que ho dius, és veritat. I a la piscina no passa?
Petons!!

Natxo ha dit...

Quanta raó a les teues paraules.
Així jo també sóc de platja. Sols necessite una enamorada.

neus ha dit...

i a més amplificació positiva!

quina llàstima que Girona no tingui platja... ;P

S.N. ha dit...

Que bo, quina troballa...m'encanta!!

kweilan ha dit...

A Lleida, tampoc en tenim.

rits ha dit...

ostres! m'ha agradat moltíssim. no hi havia pensat mai i és preciós. però només amplifica les coses bones, les dolentes, les fa més petites i que no es vegin?

annna ha dit...

Curiosa visió, una descoberta interessant!!
La propera vegada que vagi al mar m'hi fixaré!
Gracies per la descoberta :)

Deric ha dit...

vaja, ja m'hi fixaré

Judit ha dit...

Tens tota la raó, és com màgic oi? hi haurem d'anar més sovint :)

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...