dimarts, 29 de juny de 2010

sense guia

Un peu a l'aigua, ponts i barques, escuma de tallat a la plaça. Al mercat, tresors i un nom gravat al pit del mateix color que el cel. De nit, a les escales, música de violins. Camins... i més camins sense guia, i sabent... que al final del dia, sabors. Colors entre aigües, sants i una frase: “La mesura de l'amor és estimar sense mesura”, de Sant Agustí. No hi ha fi, no hi ha inici, no hi ha un temps, hi ha un present... etern.

6 comentaris:

annna ha dit...

les paraules justes per definir un sentiment com l'amor, q sempre ens costa quan ho hem de fer...veure-ho tot afectat pel sentiment de l'estimació!

Deric ha dit...

això, que aquest present duri una eternitat

instints ha dit...

estic totalment d'acord amb la frase de Sant Agustí. I que duri!

rits ha dit...

hi ha un present per estimar sense mesura.
un escrit preciós!

XeXu ha dit...

Si ho deia Sant Agustí, per alguna cosa seria. Però si m'ho dius tu m'ho crec i et dono la raó igual.

S.N. ha dit...

És normal que senti aquesta frase de sant agustí dues vegades en un sol dia?? És un missatge?
Transmets sensacions.