Ves al contingut principal

ensumant

Ensumo el moment aquell que degut a la calor no te'n pots anar a dormir i surts de casa buscant el refugi d'una cervesa ben fresca a la terrassa de la plaça que hi ha prop de casa, just davant de la mar calmosa de les nits aquestes. I amb la companyia més adequada, riure i fer que les coses complexes semblin senzilles. I de tornada a casa, amb el pas més calmat que mai, agafats de la mà i movent els braços endavant i enrere, com nens de pocs anyets però amics de tota la vida, movent l'únic aire que ens refresca les pells ja brillants d'humitat i suor que, es comença a sentir.

Comentaris

XeXu ha dit…
No és que no em tempti la idea d'anar agafats de la mà com dos infants, però és pensar en aquestes temperatures i se'm posen els pèls de punta, per estrany que sembli...
Carme ha dit…
Jo anava a dir... que tal com ho pintes gairebé no importa que faci calor! però clar... segons a qui, ja ho veig! :)
mar ha dit…
quina olor d'estiu més bona!
sargantana ha dit…
no em fa res que vingui la calor si ens ha de dur tot aixo...
una abraçada
òscar ha dit…
L'estiu no comença per sant Joan: ho fa quan podem començar a gaudir de moments com aquests.
myself ha dit…
m'ha quedat un bon regust de boca d'imaginar-me la situació que exposes. Fas que sembli tan real... puc sentir-ne l'oloreta i tot.
Enebea ha dit…
Les coses complexes són senzilles, som nosaltres els qui les compliquem.

De totes maneres, seure en una terrassa amb una cerveseta a la mà és tot un plaer.
kweilan ha dit…
En les coses petites i senzilles, hi trobem la felicitat.
Deric ha dit…
ensumem les nits plàcides d'estiu amb bona companyia
rits ha dit…
mm, de les millors propostes per les nits d'estiu!!!!
Assumpta ha dit…
I jo per què m'havia perdut aquest post tan maco??

En fi, que la proposta de la cerveseta fresca i tornar a caseta agafadets de la mà m'agrada molt... però a primers d'octubre, eh? ;-)) No suporto l'estiu... snifff

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…