dimecres, 2 de juny del 2010

ensumant

Ensumo el moment aquell que degut a la calor no te'n pots anar a dormir i surts de casa buscant el refugi d'una cervesa ben fresca a la terrassa de la plaça que hi ha prop de casa, just davant de la mar calmosa de les nits aquestes. I amb la companyia més adequada, riure i fer que les coses complexes semblin senzilles. I de tornada a casa, amb el pas més calmat que mai, agafats de la mà i movent els braços endavant i enrere, com nens de pocs anyets però amics de tota la vida, movent l'únic aire que ens refresca les pells ja brillants d'humitat i suor que, es comença a sentir.

11 comentaris:

Sergi ha dit...

No és que no em tempti la idea d'anar agafats de la mà com dos infants, però és pensar en aquestes temperatures i se'm posen els pèls de punta, per estrany que sembli...

Carme Rosanas ha dit...

Jo anava a dir... que tal com ho pintes gairebé no importa que faci calor! però clar... segons a qui, ja ho veig! :)

mar ha dit...

quina olor d'estiu més bona!

sargantana ha dit...

no em fa res que vingui la calor si ens ha de dur tot aixo...
una abraçada

òscar ha dit...

L'estiu no comença per sant Joan: ho fa quan podem començar a gaudir de moments com aquests.

myself ha dit...

m'ha quedat un bon regust de boca d'imaginar-me la situació que exposes. Fas que sembli tan real... puc sentir-ne l'oloreta i tot.

Nuria ha dit...

Les coses complexes són senzilles, som nosaltres els qui les compliquem.

De totes maneres, seure en una terrassa amb una cerveseta a la mà és tot un plaer.

kweilan ha dit...

En les coses petites i senzilles, hi trobem la felicitat.

Deric ha dit...

ensumem les nits plàcides d'estiu amb bona companyia

rits ha dit...

mm, de les millors propostes per les nits d'estiu!!!!

Assumpta ha dit...

I jo per què m'havia perdut aquest post tan maco??

En fi, que la proposta de la cerveseta fresca i tornar a caseta agafadets de la mà m'agrada molt... però a primers d'octubre, eh? ;-)) No suporto l'estiu... snifff

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...