Ves al contingut principal

dues sorres

Al matí quan el Sol és curatiu i la mar és en calma, una màquina ha deixat un camí planer a la sorra, i unes primeres petjades, humides encara en el fons, podrien ser d'un estiuejant que no es vol perdre ni un sol minut de les seves vacances a la platja, d'aquell que prepara les hamaques i els patins perquè quan arribi la multitud, d'aquell que recupera els seu turmell esquinçat trepitjant dolorosament la sorra o d'aquell que hi ha passat la nit perquè no recordava el camí de l'hotel després de la festa de la nit passada.

A l'estiu hi ha una hora en què coincideixen dos mons sobre la mateixa sorra, els noctàmbuls i els matiners, i tots dos quan es troben no es miren. Potser perquè un dia ells eren a l'altre món o bé perquè saben que un dia faran el canvi.

Comentaris

Assumpta ha dit…
Genial!!!

M'has recordat fa molts anys (bé... potser uns quinze, tampoc és molt) en Jose Lluís i jo agafàvem l'autobús ben aviat i anàvem a Salou d'horeta... llavors s'estava bé. Quan començava a omplir-se marxàvem.
Carme ha dit…
No és miren, tens raó, i potser no es miren, no pas perquè saben que un dia seran o van ser a l'altra banda, sinó perquè pensen que no hi seran o que no hi han estat mai... móns dsconeguts, sense ganes de trobar-se.
XeXu ha dit…
Per tant penso que sí que es miren els dos mons. I no pas amb confiança o complicitat, es miren malament. Els dos desaproven l'altre. Però em sembla que justament és pel que tu dius, perquè estar de l'altra banda no agrada a cap dels dos.
S.N. ha dit…
Aquest fenòmen també es produeix al metro XD.
rits ha dit…
recordo la primera vegada que em va passar, el primer estiu que vaig treballar i com quan anava cap a la feina em vaig trobar gent que tornava de festa i que tenien la mateixa edat que jo... un impacte. i si, dos móns que eviten mirar-se amb remordiments mutus
khalina ha dit…
Alguns si es miren amb curiositat, no?
Rita ha dit…
Un desaprova l'altre, que es riu de l'un, però amb el temps, i si tot va bé, acabarà fent com l'un.

Una fotografia excel·lent d'un moment que qui més qui menys hem viscut a les dues bandes.
Petons!
Deric ha dit…
Ben cert!!! Jo era dels noctàmbuls, ara dels matiners... i totes dues coses m'agraden

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...