A vegades hi ha coses que no surten bé, i tot i així, les tornaries a fer igual.
És tossuderia això?
És tossuderia això?
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
16 comentaris:
és saber apreciar allò de bo que hi ha hagut, saber veure el què ha valgut la pena.
m'agrada molt aquest post, sí.
un petó!
Doncs depen... jo crec que si les tornaries a fer igual és perquè penses que ho vas fer bé i que, si finalment va sortir malament, pot ser per alguna altre causa... Jo no crec que sigui tossuderia, és "tornar-ho a intentar"
O potser és un fort convenciment.
"A vegades hi ha coses que no surten bé, i tot i així, les tornaries a fer igual.
És tossuderia això?"
(Estrip)
Tornar-les a fer igual, dius?
No, ni que surtin bé! No sóc de congelar moviments. I també deu passar que el dinamisme de moviments nous, no m'ho permet.
Que si és tossuderia, dius?
No, en el meu cas deu ser obstinació per cercar
o per alliberar-me de qualsevol obstacle.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Definició de TOSSUT: obstinat en les seves opinions, determinacions...
Diria que segurament és tossuderia.
Bon dia!
jo diria que la tossuderia es produeix a partir del segon intent. Erre que erre!!
de moment em quedo amb el que diu en Xexu, convenciment...
potser més endavant canvio d'opinió i penso que sí que seria tossut.
No és tossuderia; és ser constant.
Per molt que les coses no vagen bé, sempre cal continuar. Ser constant.
(o tossut)
si, és tossuderia :) però tampoc passa res :)
depèn de la conseqüència. Podria ser masoquisme o sadisme o bogeria o ignorància o...
Si trec la tossuderia del diccionari i l'acullo, sempre s'expressa travada.
Però si trec l'obstinació del diccionari i l'acullo, aquesta enraona amb mi.
La tossuderia em diu:
"No reflexionis; jo sóc per a tu com un déu que viu amb la misèrrima dèria i no cal entendre res més. Que per què?
Doncs perquè ho dic jo i punt, així de caparruda sóc! Ara només em cal la teva admiració i reverència més aturades."
L'obstinació em diu:
"Reflexiona i insisteix però amb qualitat humana (sense aturar-te). Sí, dona, aquella qualitat tan tenaç i tan pròpia dels humans que no s'atura mai i que sempre és diferent quan fa de l'admiració un comportament. I què et sembla si gosem intentar-ho?".
Llavors la tossuderia, que és una mica coixa del front, sent com enraona l'obstinació i em diu tota enterca: "Si prefereixes l'obstinació enlloc de preferir-me a mi, no em deixes cap altra alternativa i a partir d'ara viuré
en una posició còmoda i segura. Sí, la més tanoca de totes, perquè em dedicaré només als totxos!
Oi que amb mi són dues paraules que diuen coses ben diferents?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
potser em decanto doncs per obstinació (amb qualitat humana)...
m'agrada! El totxo està en crisi.
si les fas igual és que el fracàs et tempta.
Tossuderia, obstinació, convenciment. Les tres juntes et donen l'empenta per tornar a reiniciar.
Salut!
A mi, quan em passa això, m'agrada maquillar-ho amb la paraula "covenciment".
Jo crec que depèn de moltes coses... Em quedo amb la varietat d'opicions que diu en Casanovas. Poden ser tantes coses, a més de tossuderia!
Publica un comentari a l'entrada