Ves al contingut principal

tossuderia

A vegades hi ha coses que no surten bé, i tot i així, les tornaries a fer igual.
És tossuderia això?

Comentaris

elur ha dit…
és saber apreciar allò de bo que hi ha hagut, saber veure el què ha valgut la pena.

m'agrada molt aquest post, sí.

un petó!
Assumpta ha dit…
Doncs depen... jo crec que si les tornaries a fer igual és perquè penses que ho vas fer bé i que, si finalment va sortir malament, pot ser per alguna altre causa... Jo no crec que sigui tossuderia, és "tornar-ho a intentar"
XeXu ha dit…
O potser és un fort convenciment.
Anònim ha dit…
"A vegades hi ha coses que no surten bé, i tot i així, les tornaries a fer igual.
És tossuderia això?"
(Estrip)

Tornar-les a fer igual, dius?
No, ni que surtin bé! No sóc de congelar moviments. I també deu passar que el dinamisme de moviments nous, no m'ho permet.

Que si és tossuderia, dius?
No, en el meu cas deu ser obstinació per cercar
o per alliberar-me de qualsevol obstacle.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
GEMMA ha dit…
Definició de TOSSUT: obstinat en les seves opinions, determinacions...

Diria que segurament és tossuderia.

Bon dia!
instints ha dit…
jo diria que la tossuderia es produeix a partir del segon intent. Erre que erre!!
estrip ha dit…
de moment em quedo amb el que diu en Xexu, convenciment...
potser més endavant canvio d'opinió i penso que sí que seria tossut.
Natxo ha dit…
No és tossuderia; és ser constant.

Per molt que les coses no vagen bé, sempre cal continuar. Ser constant.


(o tossut)
Clidice ha dit…
si, és tossuderia :) però tampoc passa res :)
Jordi Casanovas ha dit…
depèn de la conseqüència. Podria ser masoquisme o sadisme o bogeria o ignorància o...
Anònim ha dit…
Si trec la tossuderia del diccionari i l'acullo, sempre s'expressa travada.

Però si trec l'obstinació del diccionari i l'acullo, aquesta enraona amb mi.

La tossuderia em diu:
"No reflexionis; jo sóc per a tu com un déu que viu amb la misèrrima dèria i no cal entendre res més. Que per què?
Doncs perquè ho dic jo i punt, així de caparruda sóc! Ara només em cal la teva admiració i reverència més aturades."

L'obstinació em diu:
"Reflexiona i insisteix però amb qualitat humana (sense aturar-te). Sí, dona, aquella qualitat tan tenaç i tan pròpia dels humans que no s'atura mai i que sempre és diferent quan fa de l'admiració un comportament. I què et sembla si gosem intentar-ho?".

Llavors la tossuderia, que és una mica coixa del front, sent com enraona l'obstinació i em diu tota enterca: "Si prefereixes l'obstinació enlloc de preferir-me a mi, no em deixes cap altra alternativa i a partir d'ara viuré
en una posició còmoda i segura. Sí, la més tanoca de totes, perquè em dedicaré només als totxos!

Oi que amb mi són dues paraules que diuen coses ben diferents?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
estrip ha dit…
potser em decanto doncs per obstinació (amb qualitat humana)...
m'agrada! El totxo està en crisi.
J.M.C. ha dit…
si les fas igual és que el fracàs et tempta.
montse ha dit…
Tossuderia, obstinació, convenciment. Les tres juntes et donen l'empenta per tornar a reiniciar.

Salut!
òscar ha dit…
A mi, quan em passa això, m'agrada maquillar-ho amb la paraula "covenciment".
Núr ha dit…
Jo crec que depèn de moltes coses... Em quedo amb la varietat d'opicions que diu en Casanovas. Poden ser tantes coses, a més de tossuderia!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...