Ves al contingut principal

lepatata

Coses que podem fer amb una vuvuzela si no seguim el futbol:

Anar la parlament de Catalunya, a la comissió d'investigació i fer-la sonar cada cop que entri algú a declarar. Anar de nit a la presó on han engarjolat en Fèlix Millet i fer-la sonar perquè no pugui dormir, segur que aquest dorm bé a qualsevol lloc. Anar a trobar l'Artur Mas i fer-li sonar a l'orella tantes vegades com hagi dit que els catalans no som prou madurs. Posar una paradeta al sónar i cobrar entrada. Passejar-se a munt i avall de la seu del tribunal constitucional per animar als magistrats i se sentin encara més importants. Boicotejar cada reportatge de tv3 sobre en Pau Gasol i la nba a veure si fan tornar a en Robirosa, que ens està costant molts diners. O anar a fer una prova de vibracions davant de la Sagrada Família per validar l'informe de la UNESCO. I sobre la vaga general de no sé quin dia de setembre no vull donar idees. Però si algú té alguna proposta divertida que la deixi...

Però compte que poden passar coses com aquesta: aquí

Comentaris

Joana ha dit…
Bufff quanta raó... entre la vuvuzela i "la roja" ja n'estem fins el capdamunt.
Prefereixo un bon partit de tenis :)
De la vaga de setembre en parlem més endavant?
S.N. ha dit…
no entenc el títol del post.
Però amb la trompeta aquesta que no sabia que es deia així, jo aniria a posa'ls-hi a la orella a mooolts mestres/psicolegs saberuts que l'únic que fan és inflar el cap als seus alumnes/pacients i no entenen l'escència humana!! Toma ya.
XeXu ha dit…
Hi ha moltes maldats que es poden fer amb aquesta andròmina (no sé quin dels dos noms és més ridícul), però ara no me'n ve cap, les que has dit tu em semblen prou engrescadores!
GEMMA ha dit…
Fer-la silenciosa, doncs té un soroll horrorós!!
Assumpta ha dit…
Jo tampoc entenia el títol, així que he anat a la Wiki ;-))

"The vuvuzela (English pronunciation: /vuːvuːˈzeɪlə/), sometimes called a "lepatata" (its Tswana name) or a stadium horn, is a blowing horn up to approximately 65 cm (2 ft) in length. It is commonly blown by fans at association football matches in South Africa."


A mi la del Tribunal Constitucional m'ha agradat molt jejeje
sargantana ha dit…
jo ving...jo ving.!!
jajajja...te que desfogar un pilot aixo.
bon cap de setmana!
Clidice ha dit…
m'hi apunto a la majoria, tot i que amb taps a les orelles, no cal dir :)
elur ha dit…
jo l'agafaria com si es tractés d'un bat de bèisbol... tinc la sensació de que en treuria millor profit, no em facis dir perquè... ;)
rits ha dit…
les encarreguem i comencem?
Enebea ha dit…
També podem ajudar en una cosa:

En El País fan una enquesta sobre les llengües en el Senat.

Cliqueu i marqueu "SI" i feu-lo seguir als vostres contactes.

Que no puguin dir "ha ganado el NO por abrumadora mayoria".

Ara mateix hi ha més del 80% de vots "NO".

Vinga, feu un esforç !!


http://www.elpais.com/encuestas/encuesta.html?id=14582#

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…