contemporanis

De nit, un museu, inspiració. Barcelona als 80, Barcelona ara. Blancs en moviment. Olors d'espai. El ventre remuga de gana i la veu amb més vibració. Obres i ordinadors. No miris fins que ho publiqui. Cal·ligrafia japonesa. Els dos som contemporanis i ho serem per sempre més.

Nits al MACBA

avui és demà

Avui he sentit que l'amor espanta la por, però la por espanta l'amor. Avui he vist un núvol tapar el Sol però també néixer una ombra. Avui he llegit una història sense final i potser sense començament. Avui he fet un comiat però també he fet camí. No sé si avui he escrit el dia o el dia m'ha escrit a mi.

e-mocions

Si un dia estàs enfadat i ets blocaire però no acostumes a fer servir el bloc per escriure emocions personals, segurament esborraràs molts escrits. Potser et passa el mateix si estàs enamorat, si estàs indignat o si et sents el més afortunat del món. Tot i així segur que algun dia t'has deixat anar i no has pensat en tot això. Hi ha qui sense voler-ho ha convertit el bloc en un lloc per desfogar-se i després d'un temps se n'ha adonat que aquest no era el seu objectiu i l'ha tancat. Hi ha qui li ha agradat i ha escrit més que mai, o qui s'ha agafat un període de reflexió quan les emocions s'han mig apagat. També hi ha qui amaga darrera algunes històries inventades les seves emocions més personals, però crec que això, ja ho acostuma a fer, aquell que escriu regularment, sigui blocaire o no. Però també hi ha qui se n'adona de tot això i sense saber perquè li surt un escrit com aquest, sigui encertat o no.

afruitat amb petards

Una cervesa artesana d'abadia amb un lleuger toc afruitat, ben fresca i suau. Petards al cel. Què sabem de la terra si amb prou feines coneixem el cos? Meu teu seu i nostre, reflexions d'una blocaire. Un sopar en una casa en construcció, la construcció d'un camí compartit i a prop de l'estació. Somnis. Realitats. Parets per escalar i escales mecàniques per aturar-se a abraçar, i dir-se coses a cau d'orella. Viure, riure... i ser lliure.

el millor remei...

optimisme

Teresa de Calcuta

definició

A vegades he llegit poesia quan he estat trist, a vegades quan he estat enamorat, a vegades melancòlic i a vegades enyorat. Deu ser que llegint-ne em deu ser fàcil arribar a les emocions i acompanyar-les. Segurament aquesta no és la definició de poesia, sinó més aviat la que he trobat al bloc de'n Biel Mesquida on cita a Seamus Heaney, el qual m'ha fet reflexionar sobre aquest fet i escriure, en un divendres d'aniversari, aquest apunt. Així que he agafat el llibre de poesia que més vegades he obert i n'he copiat aquesta joia:

COS MEU
Perquè no hi ha cap sentiment
contrari al sentiment,
ni cap amor que l´amor contradigui,
aprèn, cos meu, que viure no pot ser
sinó mantenir tensos els sentits
i encesa
la flama del desig que els alimenta.
Tots els límits són falses esperances
de sobreviure´s,
temor davant l´incert,
enyor o melangia.
Perquè no hi ha res més que l´ara estricte
i el tornaveu repeteix les preguntes
que ens anem fent,
deixa que el vell prodigi
de viure es realitzi cada dia
tan plenament en tu
que et sentis sempre
generosament nou, dignament lliure.

Miquel Martí i Pol

el misteri del sorbet de mandarina

L'estiu del 2009 fou l'any d'un descobriment anomenat sorbet de mandarina. A tots els llocs on anava hi buscava sempre aquest sorbet. Així, duran el període de més consum, l'estiu, ella es va convertir en una experimentada catadora del sorbet. Una de les millors combinacions era acompanyar-lo d'una bola de gelat de xocolata negra i un rajolí de xocolata desfeta per sobre, un rajolí que a causa del la fredor del sorbet i el gelat, es solidificava afegint-s'hi així, una textura més. Hi havia altres variacions com per exemple barrejar-hi un mica de menta. Però, tornant al títol d'aquests escrit, ara aquest any 2010, està una mica trista donat que en els alguns lloc el sorbet de mandarina és quasi insípid i sense cap puntet d'acidesa, i en molts altres llocs l'han retirat, segons diuen per culpa del proveïdor. Però tot això ella pensa que no és casual, i, hi ha alguna cosa que no ens volen explicar, aquest és el misteri. Què ha passat amb el sorbet de mandarina? Si algú en sap la resposta, o millor encara, descobreix en quins llocs pot tornar a recuperar i tastar sorbets de mandarina deliciosos, li agrairia de tot cor.

res personal

D'arbres, de mar, de vent, de soledat, de relacions, d'experiències molt interiors, de lentitud, de preguntes, de viatges interiors, de calma, de bogeria i de malaltia. De tot això i de res personal, a Nothing personal (títol de la pel·lícula), podem veure encarnat en el viatge d'una noia holandesa que ha de marxar de casa seva. El camí la du fins a Irlanda on s'hi queda per intercanviar un plat a taula per feina. Una pel·lícula freda que si es té la sort que a la sala han posat la temperatura sincronitzada amb les imatges es pot sentir en 3D (que no veure). Però que això no espanti, que sempre ens hi podem portar un bon abric, que la pel·lícula val la pena.

somniem

clar que sí!

barrets vermells

(imatge: Your pictures of the week - bbc news)

- Remei, ja t'ho deia jo que al final trobaríem un bon lloc per passar les vacances.

- I sort de les indicacions del noi aquell tant ben plantat de la gasolinera. Aaaai, Conxita, t'imagines que ens el trobéssim i fos ell qui ens preparés aquestes pinyes colades?

- Aaaai, un banana split, li demanaria jo.

- HAAAAA HAHAAAHAHA HAAAHAHA

- Au va, no comencem...

- Deixa dona, que aquí no ens sent ningú

- No? Doncs jo li demanariiiia....

badalls

Un nena de sis anys diu que l'any que bé no voldrà estudiar, voldrà treballar. Però potser quan s'hi posi dirà que no li agrada en comptes de dir que no té gana.

S'acaben les lioneses de crema i queden les de xocolata, i després del cava, escoltes la ràdio per Internet.

Hi ha tardes que no hi ha horitzó, la mar i el cel es fonen en un color blau-gris, és plana i espessa si la mires de lluny, i es torna clara i freda de prop. A la sorra ja quasi no hi queda ningú.

Arribes al penúltim capítol de llibre i badalles, i entre badall i badall, ja no t'adorms perquè primer cal despertar.

passat o present

Ho podia haver afirmat qualsevol membre del tribunal constitucional espanyol:
“Jamás, jamás transigiré com que Cataluña sea una nación”, però ho va dir Antonio Arroyo Villanova el 1915, al congrés dels diputats de Madrid.

O també podien haver dit això altre:
“Con la diferència que como antes todo lo judicial se actuaba en Lengua Cathalana, se escriba en adelante en idioma Castellano o Latín” però fou la Intrucción secreta del Consejo de Castilla al 1716.

O:
“Había que impedir que Cataluña pudiese declararse independiente” ho diu en un llibre Jesús Salas Larrazábal per justificar l'ofensiva de l'exèrcit de Franco el desembre de 1938.

I podria continuar amb moltes més frases que semblarien actuals, i només demostren un cosa, que la democràcia espanyola avui, és encara molt pobre, per dir-ho amb optimisme.

Del llibre "El llibre negre de Catalunya" de Josep M. Ainaud de Lasarte