Ves al contingut principal

el millor remei...



optimisme

Teresa de Calcuta

Comentaris

Clint ha dit…
Ara ja se que va llegir ZP l'estiu passat!
instints ha dit…
doncs sí, és un bon remei que potser no cura, però alleuja molts mals.
estrip ha dit…
clint, tens raó. Ara veig potser que l'excés i quan no toca no es tant bo. Però és l'excepció que confirma la regla.

instints, jo crec que sí que també cura.
Carme ha dit…
És un bon remei, l'optimisme, sense cap dubte. El problema és que qui no el té no sap on anar-lo a trobar i de poc serveix aconsellar-li que en tingui.
òscar ha dit…
Sempre, hi hagi vaques flaques o estiguin mala cosa d'engreixades.
XeXu ha dit…
Perdona, i això on es pot comprar?
estrip ha dit…
carme, i encaminar-lo és possible? és complicat, tens raó.

òscar, en els dos sentits i tant!

xexu, al mercat de la verdura el dilluns!
Assumpta ha dit…
Ostres, estic feliç de veure que, sense saber-ho, comparteixo les idees d'una dona tan sàvia ;-)

L'optimisme és quelcom que es pot treballar, eh?
És cert que n'has de tenir una miqueta "de natural"... però si t'ho curres el pots fer créixer i créixer. I ho dic per experiència pròpia. És total i absolutament cert :-)

Ara bé, si un és d'aquells negatius, negatius, llavors ja no sé pas què respondre.
rits ha dit…
una gran veritat que em costa horrors seguir. i mira que ho intento!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…