dilluns, 19 de juliol de 2010

el millor remei...



optimisme

Teresa de Calcuta

10 comentaris:

Clint ha dit...

Ara ja se que va llegir ZP l'estiu passat!

instints ha dit...

doncs sí, és un bon remei que potser no cura, però alleuja molts mals.

estrip ha dit...

clint, tens raó. Ara veig potser que l'excés i quan no toca no es tant bo. Però és l'excepció que confirma la regla.

instints, jo crec que sí que també cura.

Carme ha dit...

És un bon remei, l'optimisme, sense cap dubte. El problema és que qui no el té no sap on anar-lo a trobar i de poc serveix aconsellar-li que en tingui.

òscar ha dit...

Sempre, hi hagi vaques flaques o estiguin mala cosa d'engreixades.

XeXu ha dit...

Perdona, i això on es pot comprar?

estrip ha dit...

carme, i encaminar-lo és possible? és complicat, tens raó.

òscar, en els dos sentits i tant!

xexu, al mercat de la verdura el dilluns!

Assumpta ha dit...

Ostres, estic feliç de veure que, sense saber-ho, comparteixo les idees d'una dona tan sàvia ;-)

L'optimisme és quelcom que es pot treballar, eh?
És cert que n'has de tenir una miqueta "de natural"... però si t'ho curres el pots fer créixer i créixer. I ho dic per experiència pròpia. És total i absolutament cert :-)

Ara bé, si un és d'aquells negatius, negatius, llavors ja no sé pas què respondre.

rits ha dit...

una gran veritat que em costa horrors seguir. i mira que ho intento!

Natxo ha dit...

Amen!!