Ves al contingut principal

definició

A vegades he llegit poesia quan he estat trist, a vegades quan he estat enamorat, a vegades melancòlic i a vegades enyorat. Deu ser que llegint-ne em deu ser fàcil arribar a les emocions i acompanyar-les. Segurament aquesta no és la definició de poesia, sinó més aviat la que he trobat al bloc de'n Biel Mesquida on cita a Seamus Heaney, el qual m'ha fet reflexionar sobre aquest fet i escriure, en un divendres d'aniversari, aquest apunt. Així que he agafat el llibre de poesia que més vegades he obert i n'he copiat aquesta joia:

COS MEU
Perquè no hi ha cap sentiment
contrari al sentiment,
ni cap amor que l´amor contradigui,
aprèn, cos meu, que viure no pot ser
sinó mantenir tensos els sentits
i encesa
la flama del desig que els alimenta.
Tots els límits són falses esperances
de sobreviure´s,
temor davant l´incert,
enyor o melangia.
Perquè no hi ha res més que l´ara estricte
i el tornaveu repeteix les preguntes
que ens anem fent,
deixa que el vell prodigi
de viure es realitzi cada dia
tan plenament en tu
que et sentis sempre
generosament nou, dignament lliure.

Miquel Martí i Pol

Comentaris

Assumpta ha dit…
Sé que em repeteixo i sé que no sóc original... però m'agrada molt en Martí i Pol perquè puc entendre el que diu... :-)
Carme ha dit…
I a més a més que s'entèn i que podem entendre el que diu, explica sentimetns, sensacions que per ami són fàcilment identificables.

M'agrada molt aquest poema, molt!

Gràcies, feia temps que no el llegia!
zel ha dit…
Jo també sóc una fervent penjada de Miquel Martí i Pol, és un vici!
instints ha dit…
sóc fan d'en Martí i Pol, crec que arriba molt. Gràcies per posar aquesta poesia i compartir-la, no hi ha res més bonic que "mantenir tensos els sentits i encesa la flama del desig que els alimenta".
òscar ha dit…
Estic amb l'Assumpta: la senzillesa, ben entesa, de Martí I Pol és el que converteix el que escriu en joies.
sargantana ha dit…
precios...
hem coincidit!

bon cap de setmana
Deric ha dit…
jo crec que sí que han de ser emocions i sentiments, sobretot.
rits ha dit…
és ben cert el que dius que la poesia ens ajuda a fer brollar més intensament les emocions que els costa sortir.

un poema ben bonic!!!

i felicitats pel divendres d'aniversari!!!
joven ha dit…
beautiful blog..pls visit mine and be a follower.. thanks and God bless..

http://forlots.blogspot.com/
joven ha dit…
beautiful blog..pls visit mine and be a follower.. thanks and God bless..

http://forlots.blogspot.com/
joven ha dit…
beautiful blog..pls visit mine to,and be a follower..thanks and God bless..http://forlots.blogspot.com/
estrip ha dit…
Martí i Pol té els admiradors que es mereix. I a més tots coincidim en la seva manera tant clara d'explicar les coses.

Gràcies pels vostres comentaris.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...