Ves al contingut principal

barrets vermells

(imatge: Your pictures of the week - bbc news)

- Remei, ja t'ho deia jo que al final trobaríem un bon lloc per passar les vacances.

- I sort de les indicacions del noi aquell tant ben plantat de la gasolinera. Aaaai, Conxita, t'imagines que ens el trobéssim i fos ell qui ens preparés aquestes pinyes colades?

- Aaaai, un banana split, li demanaria jo.

- HAAAAA HAHAAAHAHA HAAAHAHA

- Au va, no comencem...

- Deixa dona, que aquí no ens sent ningú

- No? Doncs jo li demanariiiia....

Comentaris

XeXu ha dit…
Quin perill aquestes dues, quin perill...
Anònim ha dit…
"Quin perill aquestes dues, quin perill..." (XeXu)


Perill, dius? Jo diria que pesades i soporíferes... Ni riure en català saben!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
estrip ha dit…
tenen ganes de passar-ho bé, Xexu.

Gràcies Onze m'has fet riure i tot. He he he!
Núr ha dit…
Em pregunto com seré jo a la seva edat... Espero que no tan estrafolàries! :D
instints ha dit…
jaja, aquestes situacions les he vist moltes vegades, i és molt divertit, elles s'ho passen pipa, ara, fan por!!!
GEMMA ha dit…
Quin parell de dones, ja s'ho passen bé ja, com ha de ser, un foc encés encara viu en elles.
J.M.C. ha dit…
i com es riu, en català?
S.N. ha dit…
Doncs jo de gran vull ser com elles...de vegades em sento com un vell verd...
I també em pregunto: per què ho dius q no riuen en català??
fada ha dit…
És ben cert: quan no ens sent ningú o ens ho pensem podem arribar a dir veritables animalades...
òscar ha dit…
La Remei i la Conxita posen imaginació a les vacances. Pel que fa a la visita del benzinaire; sembla que massa i tot.
Anònim ha dit…
Quan hom vol imitar una riallada catalana ho escriu així:

Ha!ha! o ha! ha! ha! (amb les hh aspirades)

I si ets el marit de la neta del Franco ho escrius així:

He he he!(com el josetxo el vasco)

;-)))

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…