Si un dia estàs enfadat i ets blocaire però no acostumes a fer servir el bloc per escriure emocions personals, segurament esborraràs molts escrits. Potser et passa el mateix si estàs enamorat, si estàs indignat o si et sents el més afortunat del món. Tot i així segur que algun dia t'has deixat anar i no has pensat en tot això. Hi ha qui sense voler-ho ha convertit el bloc en un lloc per desfogar-se i després d'un temps se n'ha adonat que aquest no era el seu objectiu i l'ha tancat. Hi ha qui li ha agradat i ha escrit més que mai, o qui s'ha agafat un període de reflexió quan les emocions s'han mig apagat. També hi ha qui amaga darrera algunes històries inventades les seves emocions més personals, però crec que això, ja ho acostuma a fer, aquell que escriu regularment, sigui blocaire o no. Però també hi ha qui se n'adona de tot això i sense saber perquè li surt un escrit com aquest, sigui encertat o no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
13 comentaris:
M'agrada el títol que has posat, no podia ser més encertat. Te'l copiaria ara mateix, té copyright?
El blog pot tenir moltes utilitats, però el que solem fer sempre, d'una manera o altra, és abocar-hi opinions. De vegades, les opinions fan referència a la nostra vida i al que ens passa. A mi em cal, de vegades. Trobo que hi ha cops que deixo anar alguna cosa perquè trobo un alleujament en escriure-ho, i ho dic abans que a les persones més properes. No hauria de ser així, però pel fet de ser-ho, ha de ser críptic per qui ho pugui llegir. Potser seria millor poder dir les coses de manera ben clara. A mi no em costa expressar els meus sentiments a la vida real, i al blog de vegades els he de camuflar. De totes maners, em segueix servint. De moment continuo endavant, no em plantejo de què parlo, només surt. El meu és un blog personal i molt personal. Naturalment, les reflexions que em puguin sortir estan inspirades en situacions de la vida quotidiana, ja siguin meves o d'un altre. El meu món és petit, i d'aquí em surten els escrits.
Encertat i sincer, estrip!
Crec que pràcticament tots podríem subscriure aquest apunt. D'altra banda, com diu en XeXu, el títol és perfecte.
M'ha agradat molt aquesta entrada!
a mi tb m'ha agradat molt! el títol i el post! ben rodó!
crec que hi ha tants blogs com persones. i que cadascú és com és i necessita o vol explicar el que sigui. com hi ha qui és més emocional i qui no ho és tant.
a mi m'agraden els blogs més emocionals que no pas tant els que parlin d'un tema concret, potser perquè tb dono voltes a les meves emocions, al que sento, i m'hi reflexo o me n'alegro o m'entristeix el que pugui estar vivint algun blogaire en qui em pugui reflectir.
quan les emocions es desvorden o no et sents lliure en el teu propi espai, buf.. em sabria molt de greu que algú tanqués per això. xò el blog és de cadascú i cadascú obre i tanca quan vol.
Una bona definició de blog!
Jo també el trobo encertat!
Si no sabíem com definir-nos els blogaires ho acabes de fer.
Ho subscric tot i que continuo fent el gandul :)
Doncs per mi el bloc és tot el contrari, intento abocar-hi les emocions en estat pur, sense entrar en detalls i explicacions, que això ja ho faig a la vida real.
Sense saber, molts cops, deixem escrit un munt de sensacions que elles soles s'exterioritzen en forma de paraules. Una metamorfosis interessant i alliberadora de continguts que prenen vida pròpia, sense cap premeditació.
Bona estripada, Estrip!
Em sento prou identificada en la definició que has fet dels blocs. Suposo que cadascú té els seus motius per expressar, dir o no les emocions de la forma que es vulgui, ja que el mateix bloc també pateix la seva evolució i aquí hi entren molts factors que el poden o no condicionar.
Des del dia que vaig obrir el bloc, tenia molt clar quin n'era l'objectiu i sempre he intentat seguir-lo amb rigorositat, però hi ha vegades que les coses no surten com un vol, així que a vegades li dóno una treva.
El meu blog és raru :-))
Explico més coses personals als blogs dels demés que al meu mateix... si algú s'entretingués en buscar comentaris meus per diferents blogs em podria fer la biografia (espero que ningú ho faci, que seria molt lleig i semblaria ganes de "cotillejar" jajaja)
A mi, bàsicament, el meu em serveix per... ostres, doncs no ho sé! ;-))
ostres sí, i els comentaris encara diuen més coses potser que els mateixos blocs...
Estrip, ja he satisfet la teva demanda, retorna quan vulguis al post de viatgeplural!
A mi em passa com a l'Assumpta, parlo més de mi en els comentaris que deixo en altres blogs.
En quant al motiu de perque escric un blog suposo que és perque em fa falta compartir les meves anades de bola i perque secretament desitjo algú ho llegeixi.
Publica un comentari a l'entrada