diumenge, 4 de juliol de 2010

badalls

Un nena de sis anys diu que l'any que bé no voldrà estudiar, voldrà treballar. Però potser quan s'hi posi dirà que no li agrada en comptes de dir que no té gana.

S'acaben les lioneses de crema i queden les de xocolata, i després del cava, escoltes la ràdio per Internet.

Hi ha tardes que no hi ha horitzó, la mar i el cel es fonen en un color blau-gris, és plana i espessa si la mires de lluny, i es torna clara i freda de prop. A la sorra ja quasi no hi queda ningú.

Arribes al penúltim capítol de llibre i badalles, i entre badall i badall, ja no t'adorms perquè primer cal despertar.

9 comentaris:

mar ha dit...

t'has adormit en una tarda de diumenge?

somniant badalls... ja veig...

un entreteniment com qualsevol altre!

bona i relaxada tarda!

Carme ha dit...

Segur que t'has despertat mentre ens ho expliques! :)

rits ha dit...

Com pot ser que s'hagin acabat les lioneses de crema abans de les xocolata? vinc corrents i me les acabo abans que et despertis per al darrer capítol!!!

kweilan ha dit...

Un apunt tranquil i relaxat!

LLuNa ha dit...

Penso igual que la rits.... com pot ser que quedin les de xocolata?!?!?!
Diumenge relaxat... i un pèl plujós des d'aquí on sóc

instints ha dit...

a mi em va passar això mateix ahir al matí, badall i badall.. i a la tarda vaig seguir igual. No em vaig despertar fins la nit.

Núr ha dit...

Em sona a tarda de diumenge extremament mandrosa... :)

Deric ha dit...

i quan no hi ha horitzó t'entra una melangia empalagosa

S.N. ha dit...

Em sap greu ser repetitiva però també m'ha impactat això de les lioneses...no sé ni per què se'n posen de crema!!
Vaig a llegir (però encara no són els últims capítols). Llegeixo "El celler". Curiós.